dijous, 18 de maig de 2017

La Renda Garantida de Ciutadania: Una victòria històrica


L’acord signat entre la conselleria de Treball i Afers Socials i la Comissió Promotora de la Renda Garantida  de Ciutadania (RGC) implica aconseguir  el dret social més important desprès de la onada de retallades que ha portat Catalunya a ser el segon país més desigual d’Europa, amb un 30% de la població per sota del llindar de la pobresa.
Si l’any 2011 el govern Mas, amb l’aplaudiment del PP, va proferir l’atac més miserable contra els perceptors de la Renda Mínima, amb una campanya de veritable criminatilització de la pobresa, ara al 2017 s’ha aconseguit substituir la RMI (un ingrés de 436€) per la RGC que a diferència de l’anterior, és reconeguda com un dret subjectiu, és a dir tens dret a rebre-la pel fet de ser ciutadà o ciutadana.
La RGC està pensada no com una prestació social, sinó com una renda bàsica per a tothom, condicionada a uns requisits: ser majors de 23 anys amb dos anys de residència a Catalunya i haver esgotat altres prestacions i en serà compatible amb altres per dependència, transport o beques menjador. 
Més de 60.000 llars en podran ser perceptores, famílies monoparentals amb treball a temps parcial o persones que tinguin un sou inferior a l'índex de renda de suficiència de Catalunya i ho podran fer a partir del 15 de setembre d’enguany amb una prestació del 85% de la renda de suficiència (564€) que arribarà al 100% el 2020 (664€).
Hi haurà un complement del 50% de l’ajut per al segon membre del nucli familiar més 100€ mensuals per fill fins a un màxim de tres. El màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200€/mes.
A cop d’ull és evident que per les persones que se’n podran beneficiar és un canvi substancial de les condicions de vida. Estem lluny de poder parlar de dignitat (una feina i un sou digne) però també és cert que hi estem més aprop i que s’ha revertit la situació que van crear els governs de CDC amb Artur Mas al capdavant, govern que sempre es va mostrar bel·ligerant contra la RGC, malgrat estar reconeguda a l’article 24.3 de l’Estatut, perquè la seva implantació era “generalitzar la cultura del subsidi”.
Què ha passat entre el 2011 i el 2017?
La clau ha estat la mobilització social. Sense una lluita sostinguda i constant que va començar amb una ILP que aconseguí 121.191 signatures, el suport d’un centenar d'organitzacions, plataformes i entitats de caràcter cívic i social, assemblees contra l’atur, sindicats, organitzacions polítiques, el moviment veïnal... amb una campanya sota la premissa “Rescatem les persones!” o  desenes de mocions als ajuntaments de les grans ciutats de Catalunya.

Aquest alt grau de mobilització –que ja va començar amb el 15M i el rodeja el Parlament, inclosa una vaga de fam per trencar el bloqueig al Parlament fa un any, ha aconseguit guanyar la batalla de la conscienciació i una majoria social va situar la necessitat de rescatar a les persones, abans que els bancs o el pagament d’un deute il·legítim que s’ha convertit en una càrrega insuportable per la majoria de la població.

Una important victòria, històrica, que mostra que la lluita paga i que la mobilització social és el camí, no només per fer front i revertir a les polítiques austericides que Mas va aplicar de la mà de la Troika, sinó també per guanyar l’hegemonia i totes les sobiranies, en un país que el volem capdavanter en que els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat siguin, més enllà de les paraules, una realitat quotidiana per a tothom.

dimarts, 2 de maig de 2017

Referèndum, República, Sí!

Us comparteixo l’article, escrit a vuit mans amb Marta Rovira, Mireia Boya i teresa Forcades, que dóna veu a una campanya d’Esquerres per la Indepedència que vol visualitzar com serien els “primers dies” de la República Catalana (el primer acte és farà al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat) a partir de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que han estat suspeses, en part o totalment, pel nostre estimat Tribunal Constitucional, convertit ja –a ulls de tothom- en la mà executora del govern del PP i un Estat Espanyol, demofòbic, que nega cap solució política a la reivindicació de la immensa majoria de la societat catalana. Per això el títol de l’article: Referèndum, República SÍ.

Referèndum com expressió democràtica de l’exercici la sobirania. República, no només com una forma de govern (sempre molt superior democràticament a la Monarquia) sinó com la lluita per fer reals els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que han de conformar un govern que neix de baix a dalt a partir d’un procés constituent per construir entre totes el republicanisme del segle XXI. Un repte ineludible que aquells que entenem l'alliberament social i nacional com a part d'un mateix procés d'emancipació de les classes populars.

Aquest és el lema de la nova campanya que posa en marxa la plataforma Esquerres per la Independència. Un lema i una campanya que arriben en el moment precís, ja que en els propers mesos s'haurà de dirimir el futur polític (i per tant, també social, econòmic, cultural, ambiental...) del nostre poble.

La gent d'esquerres, en defensa dels valors de la llibertat, la igualtat i la justícia social, tenim a l'abast, ara i aquí, allò que se'ns va negar fa quaranta anys: construir una societat radicalment democràtica, pròspera, solidària i lliure de l'herència, els mals usos i els peatges de la dictadura franquista.

La construcció de la República Catalana és una oportunitat històrica per superar un règim decadent on la corrupció és sistèmica i en clar retrocés pel que fa a drets socials i llibertats; un instrument per dotar-nos, a través d'un procés constituent popular i participatiu, d'un nou marc polític, jurídic i administratiu que promogui la redistribució de la i l'articulació efectiva del poder popular.

El referèndum és la via per exercir l'internacionalment reconegut dret d'autodeterminació, és a dir, el mecanisme mitjançant el qual, responent a una pregunta binària i diàfana, els pobles poden decidir lliurement el seu futur; principi bàsic per a un ordenament jurídic democràtic.

La realitat, però, és tossuda, i la cultura democràtica de l'Estat espanyol més aviat minsa. Per aquest motiu, allò que el dret internacional preveu i que en altres contrades s'ha exercit sense entrebancs, nosaltres ens ho haurem de guanyar amb tenacitat i determinació, treballant conjuntament el poble organitzat, el conjunt de representants electes i la majoria parlamentària defensora del dret a decidir, tenint clar que la força vital del procés és la del carrer.

Però el referèndum, a més de convocar-lo, cal guanyar-lo.

Per nosaltres la independència va molt més enllà d'una simple modificació de fronteres i a un canvi de banderes, si no que ha de ser entesa com a una oportunitat real de construir un futur millor, de dotar-nos d'un estat, d'una República, que garanteixi els drets fonamentals com l'habitatge, l'educació, la salut i el treball digne, i que doni resposta als reptes i problemes reals com la pobresa, el transport públic, els desequilibris territorials, el respecte al medi natural o la defensa de la llengua com a eina de cohesió social.

Cal una concepció de l'activitat econòmica que asseguri la qualitat i la sostenibilitat de la vida, que superi la divisió sexual del treball i assumeixi conseqüentment la centralitat de les tasques de cura i de reproducció social. Volem construir una República que faci de la igualtat efectiva de dones i homes un eix vertebrador de totes les polítiques públiques i de l'eradicació de les violències masclistes una urgent qüestió d'Estat.

Una República sense discriminacions de gènere, d'orientació sexual, de diversitat funcional o d'origen i que garanteixi tant la plena paritat de dones i homes en tots els espais de deliberació i decisió com la participació de totes les persones al marge dels seus orígens o procedències. A la República que volem construir totes les persones serem nouvingudes i benvingudes.

En definitiva, ara i aquí, volem i podem construir una República on valgui la pena viure-hi i on tots i totes puguem ser veritablement lliures.

És impossible avançar en la construcció d'una societat més justa dins l'actual marc polític, jurídic, administratiu i mediàtic. La reversió de les polítiques de desposseïment de la majoria i el desplegament de polítiques en favor de la justícia social requereixen exercir la plena sobirania constituent i processos d'apoderament popular.

Entenem la construcció de la República Catalana com la millor contribució possible a la solidaritat amb la resta de pobles que pateixen el règim monàrquic espanyol. Estem convençudes i convençuts, i cada dia es fa més palès, que la ruptura democràtica amb un Règim demofòbic a partir del dret de pobles a decidir el seu futur és la millor contribució a què els canvis a l'Estat Espanyol no siguin a pitjor. Ara mateix, i no pas en somnis utòpics, Catalunya pot ser i serà una porta oberta a la llibertat i la justícia social per a tots els pobles, que com a demòcrates desitgem republicans.

Tenim un nou món a l'abast i no podem estalviar esforços per arribar-hi. Ens caldrà fermesa i solidaritat, conviccions i complicitats, mobilitzacions, converses i somriures de victòria. Per això expressem, una vegada més, el nostre suport a Esquerres per la Independència que, inicia la campanya pel Sí, al Referèndum i a la República


Marta Rovira, Mireia Boya, Teresa Forcades, David Companyon.