dimarts, 25 d’abril de 2017

El despropòsit de les Glòries, el #NyapTrias

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit finalment rescindir el contracte de la UTE que va guanyar el concurs per fer el túnel de Glòries i demanar responsabilitats a les constructores adjudicatàries de l’obra i l’empresa que va fer el projecte.

Ada Colau ha decidit “prendre el control de l’obra” i deixar de dependre d’un projecte mal fet i mal dissenyat, d’un concurs que es va adjudicar amb una baixa temerària de més del 20% (la licitació de 80€ va ser adjudicada per 60€) a una UTE (formada per les constructores Copisa, Rogasa, Comsa i Benito Arnó i Fills) per una obra que apareix en el sumari del jutge del Vendrell que tramita la causa el pagament de comissions del 3% a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Actualment l’obra porta un endarreriment de més de 18 mesos (havien de durar 28 mesos i ja en són 45) que comportava un ajornament sine die de la segona fase de les obres, encara per licitar. 

L’Ajuntament de Barcelona es trobava davant d’una decisió difícil. L’informe encarregat a l’ITEC, més enllà, de certificar la mala qualitat del projecte, els sobrecostos i l’endarreriment de l’obra el que revelava -com especialment preocupant- era la manca de control sobre l’obra, una situació que finalment només té un beneficiari, la UTE que s’havia endut el concurs amb una baixa temerària (i per tant fent una competència deslleial a la resta d’empreses concursants), i que ja anunciava que el sobrecost arribaria al 60% (és a dir, un cost final de 94M€) i sense cap garantia en els terminis de l’obra, doncs havia de ser replantejada de dalt a baix. 

Tot un clàssic, en el qual les constructores acaben decidin de facto el preu final de les obres a base de reformats i més reformats sobre el projecte inicial. 

Finalment qui havia de ser controlat i fiscalitzat en el compliment del contracte és qui acaba decidint els ritmes i els costos i ho fan sabent que dominen el relat, que en realitat tenen "presoners" a uns responsables polítics que no volen donar “males notícies” als veïnatge, i que, en el fons, tenen la paella pel mànec. 

Ben poc contaven que, per fi, tenen davant uns nous gestors de la cosa pública que no s’han deixat impressionar i han decidit fer pública la veritat i els informes sobre el Túnel de Glòries. 

La decisió presa per l’Ajuntament contempla una nova licitació de 40M€ per finalitzar el Túnel, que si s’hi sumen el 43M€ pagats fins ara, queden lluny dels 94M€ previstos per la UTE. Per tant, la decisió municipal està justificada també per raons econòmiques.

L’equip de govern d’Ada Colau estava davant d’una pedra de toc. La cosa anava molt més enllà de posar llums i taquígrafs (imprescindible), d‘explicar la veritat al veïnatge i a l’associació de veïns, ja molt amoïnada pel rosari de notícies vinculades al Túnel de Glòries, de denunciar políticament l’actuació de l’anterior equip de govern municipal i la seva irresponsabilitat en tot aquest desgraciat episodi i naturalment veure com els mitjans (tots sabem les raons) es dediquen molt més a explicar la incomoditat dels veïns i veïnes que a explicar les raons d’aquest desori amb l’obra més important licitada per l’Ajuntament de Barcelona (i que conviu amb l’altre gran nyap com n'és l’estació de La Sagrera que, licitada per l’empresa estatal ADIF, sobreviu moribunda com una gran ferida.)

L’important és preguntar-nos quina és la decisió que s’apropa més a l’interès general, a l'interès de la majoria, que és -o hauria de ser- la principal preocupació de l’Ajuntament. Quan cal prendre decisions, i més si són decisions complexes, que afecten a la ciutadania, cal tenir uns principis que serveixin de guia. 

Si sabem qui hi guanya, també sabem qui -aparentment- hi perd: les veïnes i veïns, que no només estan suportant les obres i els seu endarreriment, sinó que la rescindir el contracte amb la UTE i licitar un nou contracte, implica aturar les obres. 

Plantar-se o cedir i que surti el sol per on vulgui, sempre hi hauria la possibilitat de dir que tot era “culpa del Trias”. És el que podríem dir aconsellen els “manuals”: si tens algú a qui donar-li la culpa, no t’amoïnis. 


Però l’Ajuntament ha decidit agafar el bou per les banyes i aturar l’obra per recuperar el que mai hauria de deixat de tenir: el control de l’obra. Ha estat una decisió valenta de la qual crec que ens hem de felicitar doncs ben poques vegades ha passat i que mostra que l’equip de govern governa amb uns paràmetres ben diferents. Com també ho ha fet envers al contracte de la neteja obrint a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) un expedient sancionador per un pressumpte frau de 3,3M€ i que pot acabar amb la rescissió del contracte.  

L'equip d'Ada Colau pren velocitat de creuer a la meitat del mandat i es mostra fidel a la promesa de "governar obeïnt" i que la ciutat no estigui al servei dels més poderosos. És capaç d’agafar riscos i sortir-se’n del “sentit comú” que dicta la Cambra de Contractistes o dels interessos de la UTE. Els partits de l’oposició, llevat de la CUP que ha donat suport a la proposta de l’equip de govern, han criticat en les seves intervencions la decisió i només han anat a cercar el desgast de la Tinent d’Alcaldia, Janet Sanz. 

És ben curiós que els exconvergents donin lliçons quan són els responsables d’aquest nyap monumental. El túnel de Glòries és un nyap que acabarà sent conegut com el “nyap Trias” per com es va licitar i adjudicar en el darrer tram del seu mandat al març del 2015. Penós, també, que ERC hagi estat més crític amb Barcelona En Comú, acusant-la “de no saber governar” que amb els qui han provocat aquesta situació. Sembla que el manual d’estil d’Alfred Bosch té prohibit criticar als ex-convergents. Estranyes aliances que res tenen a veure ni amb la llibertat, ni amb la República Catalana. Sense paraules. 

Les associacions de veïns de l'entorn de les Glòries (Fort Pienc, Poblenou, Clot Camp de l’Arpa i Sagrada Família), han fet un comunicat de suport a la decisió de l'Ajuntament i alhora crític amb tota la situació creada que us recomano llegir per allò de saber on està l'interès general i qui el defensa

Caldria acompanyar la decisió de l'Ajuntament amb un pas decidit per reforçar el control de la ciutadania i les associacions de veïns i veïnes en tot el procés de les decisions i no només com entitats a qui consultar o retre comptes, sinò com fiscalitzadores de que s'està garantint l'interès de la majoria amb els diners públics.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Les ciutats claus contra l’ocupació de Palestina

Si ets neutral davant la injustícia, et poses de part de l’opressor”. Aquesta frase de Desmond Tutu, un dels líders de la lluita contra l’aparheid emmarca prou bé la moció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona de condemna de locupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins.


Barcelona es compromet a tallar “qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos” a Palestina

El text subratlla que malgrat “les reiterades advertències de la comunitat internacional, aquestes no han trobat resposta per part de l’Estat d’Israel, que no ha fet més que intensificar la construcció d’assentaments dins de territoris palestins“. 

La moció ha rebut els vots favorables de Barcelona en Comú, ERC, PSC i CUP. El PP i C’s han votat en contra i el PDECat s’ha abstingut.
El text va més enllà de la condemna formal doncs reconeix la “legitimitat d’iniciatives i campanyes no violentes promogudes per la societat civil palestina i internacional per reivindicar la defensa dels drets humans i del dret internacional humanitari a Palestina”.
Aquest posicionament és tot un reconeixement al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), malgrat tots els intents i pressions de l’Estat d’Israel que no només persegueix als seu membres, sinó que ha desplegat tot el seu potent aparell diplomàtic arreu del món contra aquest moviment pacífic.
La moció, però, va més enllà d’un posicionament polític de condemna o solidaritat, intenta construir un escenari d’accions pràctiques que es poden emprendre des de les administracions, per exemple en la seva contractació pública i en aquest sentit, emplaça i s’adreça a la Generalitat per acordar iniciatives conjuntes, Govern i ajuntaments, com el desenvolupament de clàusules administratives en la contractació pública “perquè les empreses respectin els drets humans” i aquelles que no ho facin siguin excloses de poder contractar amb les administracions
La contractació pública, una eina de pressió pels drets humans
Aquesta proposta reforça un projecte vehiculat a través del Fons de Cooperació Local i en el qual col·laboren una desena llarga d’ajuntaments catalans, entitats de solidaritat com Nexes i fundacions, entre elles la Fundació l’Alternativa.
Aquest projecte consisteix en la redacció d’una guia destinada a municipis catalans, per a recolzar-los alhora de que les compres i contractacions que facin corresponguin a uns principis ètics i aquestes compres i contractacions ho siguin amb empreses que respectin als drets humans en zones de conflictes armats internacionals.
Es parteix de la base que els Ajuntaments catalans tenen una responsabilitat i una capacitat d’incidència en el mercat global i que ni les compres ni cap contractació ha de contribuir a la vulneració de drets humans enlloc del món i això implica les empreses armamentístiques, però cal anar més enllà, tenint en compte altres drets humans com ara el dret a la vida, el dret laboral, el dret a la infància, etc.
“Un exemple a seguir”.
Així ho han qualificat des de la comunitat palestina a Catalunya o el moviment Prou Complicitat amb Israel que han qualificat la moció de ” gran pas cap a la conscienciació de les administracions públiques locals en la defensa dels drets humans i per trencar les complicitats que inherentment actuen a favor de l’ apartheid i de l’ocupació de Palestina” i que enllaça amb el suport que l’Ajuntament de la capital de Catalunya ja va donar el setembre passat a la flotilla de Dones cap a Gaza que va salpar del port de Barcelona.
Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de Barcelona recalcava: “Això no va d’estar a favor d’Israel o de Palestina, sinó d’estar a favor dels drets humans” tot recordant que aquest any es compleixen 50 anys de l’ocupació de Palestina per part de l’Estat d’Israel.