dimecres, 15 de juliol de 2015

La llista de Mas, l’hegemonia de la dreta

Finalment tots el mitjans ens llancen un mateix missatge: Mas s’ha sortit amb la seva, ha fulminat la llista sense polítics que proposaven ERC, CUP, ANC i Òmnium, posa Junqueras darrera seu i aconsegueix que ERC acordi votar-lo de nou com President. CDC aportarà el 60% dels noms i ERC el 40%, independents inclosos.
Que l’encapçalin Raül Romeva, Carme Forcadell o Muriel Casals no canvia la correlació de forces i els interessos de cada classe social. L’important és qui té l’hegemonia i marcarà les polítiques, els tempos, els passos... i Mas sap que seran emprats per fer-lo President, el mateix que ha fet amb l'ANC i Òmnium
Cal mirar cap a les eleccions del 24m per entendre que està passant. CDC no només va perdre Barcelona a mans de Barcelona en Comú, va tenir el pitjor resultats a les àrees metropolitanes, passant a ser irrellevant als grans municipis. Mas sap que sol no pot ser investit de nou President, necessita els vots primer i diputats desprès d’ERC. Alhora evita un perill latent per CDC, que ERC pogués trobar altres aliances a la seva esquerra amb la confluència d’esquerres “Catalunya en Comú” i la CUP.
No deixa de ser preocupant que qui trenca els acords aparegui com el guanyador. Mas va amenaçar de no convocar el 27s si la resta no s’avenien a les seves condicions. L’acord està doncs basat en un “cop de força” i en la desconfiança entre els signants... quin valor té signar res amb Mas o CDC. I això és un mal averany pel 28s.
La lògica de: “o 27s o res” és la que ha portat a ERC a avalar i votar les polítiques i els pressupostos retalladors de Mas al Parlament. La mateixa lògica ha dut ara ERC a cedir al xantatge en comptes de denunciar que Mas amenaçava en no convocar el 27s si no cedia a les pressions... cedint renuncia a que el procés constituent que cal obrir el 28s pugui ser liderat des de les esquerres.
Junqueras cedeix l’hegemonia a la dreta catalana i una CDC tacada per desenes de casos de corrupció –des del cas Pujol al darrer a Torredembarra on no ha fet res malgrat les denúncies dels propis militants de CDC- cedeix el govern i a les polítiques neoliberals que allunyen a una gran part de les classes populars que no volen, que no poden posar-se darrera d’aquell que és considera el representant de la Troika a Catalunya, que critica el referèndum a Grècia, que nega als palestins o sahrauís el seu dret a la independència o vota a Madrid en contra d’un referèndum sobre el TTiP.
Sorprèn també la manca de bel·ligerància de la CUP davant aquest nou xantatge. Mas ha demostrat que no és de fiar, només està disposat a parlar (de moment mai ha sobrepassat la legalitat espanyola) d’independència si és qui lidera i la resta està al seu servei.

L’esquerra sobiranista i transformadora té pendent de teixir una aliança per la República Catalana capaç de liderar la nació i ser una alternativa per la majoria social donant una resposta a l’emergència social i nacional. Aquesta és la perspectiva que proposa el recent Acord d'Esquerres per la República Catalana.
Molta gent independentista o no, considera la independència no com “la” finalitat, sinó com una eina de transformació social, es va mobilitzar-se el 9n i va votar SISI i no està disposada a haver d’anar darrera de Mas i els interessos de la classe dominant. 
És per això que Mas, volen dividir a les esquerres, ha assenyalat als del "SiESPOT" com l’adversari a batre, malgrat l’espai social que representa és imprescindible per avançar en la ruptura democràtica. Les municipals han demostrat que el clam per una alternativa pot conformar una nova majoria social i que és del tot necessari un veritable procés constituent per exercir la sobirania i decidir-ho tot.

Personalment crec que les eleccions del 27S han de tenir un caràcter constituent, mentre que Mas vol un plebiscit sobre el seu lideratge amb les cartes ja marcades i on Junqueras  i ERC tingui un paper secundari com el que ha tingut Unió. 
Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi, ni subordinat a l'Estat, ni subaltern de cap persona, Un procés constituent cap a una República Catalana amb la independència com horitzó, si així ho vol la majoria del poble.