diumenge, 24 de novembre de 2013

Una reforma de les pensions al servei del capital financer

En aquests dies de xerrades i trobades sobre la “destralada” contra les pensions, una de les coses que més sorprèn a tothom i més preguntes es fan és que el càlcul sobre la revalorització anual ja no es farà a partir de l’Índex de Preus al Consum (IPC) sinó a través d'una nova fórmula anomenada FRA (Factor de Revalorització Anual): una fórmula especialment complexa i opaca, amb variables econòmiques impossibles d’entendre pel comú de mortals. 

"nova fórmula" del FRA
Él canvi de l'IPC pel FRA és il·lustratiu de l'opacitat amb la que el Govern Rajoy vol prosseguir, seguint el 'dictat' de la Comissió Europea, amb un dels atacs més seriós contra les condicions de vida de la majoria de la gent gran.

Repartir una fotocòpia del FRA implica iniciar un diàleg sobre l’opacitat amb la que actua el Rajoy, del valor de les paraules (perquè diu revaloritzar si en realitat les pensions perden poder adquisitiu?), de com alguns mitjans de comunicació manipulen la informació i perquè, de qui hi guanya i qui hi perd, de qui “roba” i qui “es robat”...

Si fins ara tota la ciutadania sabia -poc o molt- calcular quin import tindria aquesta revalorització doncs l’IPC és públic i es dona compta de les seves variacions en els mitjans, ara serà "un galimaties”.

I és que va estenent-se el convenciment que l’objectiu del govern no es protegir les pensions de la crisi, sinò utilitzar la crisi com a excusa per la seva reducció real i constant. Per això utilitzen la publicitat enganyosa en boca de la ministra Báñez: “Les pensions pujaran un 0,25%”, ho han repetit mil i un cops. Però la realitat és que les pensions no pugen, no augmenten... és una fàcil qüestió de sumes i restes. Si la inflació el 2013 serà (per exemple) del 2,25% la tossuda realitat és que el conjunt de pensionistes perd un 2% de poder adquisitiu. No pugen, baixen!.

Per primera vegada un govern reduirà les pensions actuals (no només les futures com ha passat amb altres “reformes”). Aquesta reducció pot significar una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 20% i un 30% en deu anys.


Les estimacions de la pròpia comissió d’experts i la memòria de l'impacte econòmic de l'avantprojecte de llei és que l’aplicació de la nova fórmula de l’índex de revalorització anual ja permetrà a l’Estat Espanyol reduir la despesa en pensions en 810 milions d'euros el 2014 del nou de les pensions. La suma de la retallada de 2014 i 2015, 2016... farà que la reducció sigui al voltant de 5.000 milions d'euros cada any a partir del 2019. En total, 33.000 milions d'euros menys a pagar en pensions els pròxims anys.


Un govern al servei del capital financer



vinyeta de "El Roto"
El govern del PP que no han parat de mentir sobre les pensions continuadament parlen per justificar les seves mentides de la “crisi dels sistema de pensions”, de la “necessària reforma per fer-lo sostenible” això sí, sempre acompanyat d’informes d’experts... nomenats pel govern amb el vist i plau de bancs i asseguradores.

Informes de l’FMI ja parlaven fa anys contra els “avanços científics” que allarguen l’esperança de vida de la població a nivell mundial. Com sempre ho feia no per “alegrar-se’n”, sinó per alertar als governs contra la despesa social incloses les pensions, que alhora permeten allargar més l’esperança de vida.

La CEOE, que agrupa la gran patronal espanyola, ja va exigir al govern Rajoy “desvincular las pensiones de l’IPC e introduir noves variables com l’esperança de vida, el percentatge entre cotitzants i perceptors o l’evolució de les dades macroeconòmiques”. Com pot comprovar-se el govern Rajoy és un fidel servidor dels interessos de la patronal.

Les pensions són massa generoses?

Les pensions són la major eina de redistribució de la riquesa, això és el que volen carregar-se. Un parell d’exemples:

Les pensions són transferències socials i tenen un paper bàsic en la reducció la pobresa, sense les pensions quasi la meitat de la població viuria per sota del llindar de la pobresa (el 48,7%), amb les pensions aquest percentatge passa a ser del 23,8%. Les pensions no són una despesa (social) són una inversió (social) tal com diu l’informe ECAS, per la seva capacitat de prevenir la pobresa i frenar la desigualtat.

El 54% de las pensions és menor al salari mínim, la pensió mitjana és de 856€, la de viudetat és de 617€ i segons CC.OO. actualment el 28% de les llars (mal) viuen gràcies a una pensió com a única font d’ingressos i això que l’Estat Espanyol dedica a les pensions tres punts menys que la mitjana de la UE.

I això és tant així que el Govern Rajoy vol carregar-se també la base del sistema de pensions basat en la “solidaritat intergeneracional”, basat en que els que avui cotitzem paguem la pensió dels pensionistes d’avui.

I això és vol fer introduint el Factor d’Equitat Intergeneracio­nal: que es basa en que les persones que accedeixin a la seva pensió, veuran reduir el seu import per cada any que augmenti l’esperança de vida de la població. De nou una fórmula opaca que té com a finalitat reduir la inversió en unes pensions que permetin una vida mínimament digne.

Qui guanya amb el “pensionazo”?

Xerrada d'ICV-EUiA a Rubí 
Naturalment tot és fa sota l’amenaça de la crisi econòmica: menys ingressos, menys treballadors cotitzant, més pensionistes, més esperança de vida i la conseqüència” lògica” és que el sistema “està en perill”, és “insostenible”, “les pensions són massa generoses”... Amb els mateixos arguments ja van aprovar l'anterior reforma de 2011 que endarreria l'edat de jubilació al 67 anys i amb els mateixos experts i la CEOE ja parla d'endarrerir-la als 70.

Aquí podem veure el primer parany, fa anys i anys que ho diuen els mateixos (bancs i asseguradores) sempre posant com alternativa els plans de pensions privats... que no acaben de tenir el volum d’altres països on no hi ha un sistema públic que funciona sense lucre, al marge de la borsa o les inversions en la bombolla immobiliària i les hipoteques escombraria com ha succeït als Estats Units o la Gran Bretanya.

Naturalment, als plans de pensions privats (que voldran que també es pactin a les empreses) se’ls hi oferiran grans desgravacions fiscals.. per això sí que hi haurà diners doncs la Comissió Europea vol que els fons de pensions han de formar del mercat europeu de grans capitals.

El capital financer per seguir mantenint la seva taxa de benefici vol ser ell qui gestioni l’enorme massa monetària, fins ara al marge del mercat gràcies al sistema públic de pensions, que comportaria deixar-lo com un “espai de mera subsistència” i el privat (per qui se’l pugui pagar) passi a ser un fons privat en el qual “jo estalvio per pagar-me la meva pensió” trencat el principi de solidaritat intergeneracional que caracteritza l’actual sistema de pensions.

I això es vol fer quasi a la força (degradant el sistema públic com s’està fent amb la salut o l’educació) doncs difícilment es pot confiar en els que han dut al sistema bancari al col·lapse amb pràctiques il·legals i fraudulentes pel seu afany de lucre.

Ens volen fer creure que l’Estat és com una família qualsevol i si hi ha menys ingressos només queden dos sortides: bé endeutar-se, bé reduir despeses. Endeutar-se per polítiques socials ho prohibeix la bíblia neoliberal i l’article 135 de la Constitució reformat pel PSOE i el PP (amb el suport de CiU) per consagrar que per sobre de tot només podem endeutar-nos per rescatar bancs... mai les persones? 

Però enlloc està escrit que les pensions hagin d’autofinançar-se... per això paguem impostos, no? Bé els més rics ben pocs i n’evadeixen cada cop més.

Donar una vida digne a la nostra gent gran hauria de ser un dels primers objectius de la riquesa que es genera, reduir-les quan ja són molt minses per la gran majoria de pensionistes és, en termes socials i de solidaritat, una veritable monstruositat i més tenint en compte que aquesta premissa “d’autofinançament” no s’utilitza per la construcció de línies de l’AVE, les subvencions a la compra de cotxes, el manteniment de l’exèrcit, etc..

Perquè no augmentar els ingressos?

Però si aquesta fos la possible raó (ara per ara malgrat la crisi el sistema no ha presentat dèficit fins l’any 2012 i el fons de pensions compta amb un fons de maniobra de més de 60.000 milions d’euros), insisteixo, si aquesta fos la raó... perquè no augmentar els ingressos? 

Perquè no tornar les cotitzacions socials als nivells que tenien fa pocs anys abans de que els mateixos de sempre –CEOE, experts...- aconseguissin que s’abaixessin les cotitzacions patronals amb la cantarella de que això ajudaria a crear llocs de treball...gran fal·làcia com s’ha pogut malauradament comprovar?

Perquè els ingressos no han caigut només “per la crisi”, han caigut especialment per un sistema fiscal profundament injust en el qual les rendes del capital tenen un tractament molt més favorable que les rendes del treball, per les reformes extraordinàriament favorables a les grans empreses amb una rebaixa espectacular de l’impost de societats (votada per PSOE, PP i CiU per la qual les empreses de l’IBEX35 paguen 35.000 milions d’euros menys que fa dos anys), per la enorme bossa de frau fiscal (90.000 milions d’euros) o les SICAV per les quals els grans patrimonis pràcticament no paguen impostos. I tant que hi ha recursos per pagar les pensions i com pot veure’s millors pensions per donar una millor qualitat de vida als nostres avis, àvies...!

Cal canviar el paradigma

Si el sistema de pensions es basa en les cotitzacions dels treballadors, ara menors pels efectes de l’atur, si els milions d’aturats són utilitzats com un element de pressió per baixar salaris, si baixar salaris fa decréixer les cotitzacions... estem dins un cercle irresoluble. Cal replantejar el sistema. Perquè no finançar les pensions amb un impost a la riquesa que es crea, que es genera més que mai malgrat la crisi?

La revolució tecnològica, els canvis en els sistemes de producció comporten la capacitat de produir molt més amb menys treballadors per tant de generar més riquesa i plusvàlua, que queda tota en mans del capital i de la qual no es treu cap “benefici social”, a més les màquines no cotitzen ni a la Seguretat Social, ni paguen IRPF... 

Cal passar de la re-distribució de la riquesa (paradigma socialdemòcrata de l’estat del benestar) a la distribució de la riquesa cap a la societat del “bé comú” posant el benefici social per sobre del benefici del capital.

I si molts assenyalem que aquest atac a les pensions està feta sota el dictat de la “troica” és també perquè la xifra que volen estalviar-se (33.000M€) és també la quantitat que el mateix FROB (la entitat de l'Estat que ha gestionat el rescat bancari) considera incobrable del més de 65.000 milions d’euros lliurats als bancs i que han convertit el que era un deute privat (dels accionistes dels bancs) en deute sobirà a pagar entre tots "gràcies" a la de l’article 135 de la Constitució, que és una assegurança amb patent de cors per les grans corporacions bancàries.

L’atac a les pensions forma part de l’atac als drets socials, a l’educació i salut pública, de la societat dels drets a una altre on l’accés als serveis socials dependrà de la capacitat monetària de cada ciutadà. Com les altres contra-reformes del PP les conseqüències seran l’augment de les desigualtats socials i per tant de la pobresa. Tant tens, tant vals.

+ INFO

web d'ICV-EUiA sobre el "pensionazo": http://www.pensionsimentides.cat/
web d Seminari Taifa: http://seminaritaifa.org/tag/pensions/



dijous, 14 de novembre de 2013

Les relacions entre Parc Taulí i Capio Hospital General de Catalunya (i 3)

En els dos articles anteriors fets a partir de les irregularitats i males pràctiques detectades en l’Informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Corporació Sanitària Parc Taulí, hem remarcat un desviament de la partida de despeses en més de 21M€ cap a les empreses farmacèutiques i el desviament de més del 50% del cost de les obres de reforma de l’Hospital de Sabadell.

Hospital General de Catalunya
Aquest tercer i darrer article és centra en les relacions entre Parc Taulí i l’Hospital General de Catalunya, propietat de Capio, actualment IDC Salut, empresa privada de l’àmbit sanitari propietari també de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona (l’antiga mútua L’Aliança). A la seva pàgina web és defineixen així:

IDCsalud es la compañía líder en España en prestación de servicios sanitarios. 
El origen de idcsalud está en el Grupo Sanitario IDC, compañía líder en provisión de servicios sanitarios. Mantenemos acuerdos con las principales mutuas y aseguradoras del sector y apostamos por una máxima colaboración con las autoridades sanitarias para mejorar la prestación asistencial. Además, ofrecemos servicios complementarios y adicionales a quienes nos lo demandan.

Sobre la venda de Capio a IDC podeu veure l’article del diari Expansión  http://xurl.es/14ut8  o l’article Dempeus per  la sanitat pública http://xurl.es//85rhf 

Sobre les relacions entre l’Hospital Clínic de Barcelona i IDC podeu trobar més informació en dos artícles de la periodista Antia Castedo de El País, un sobre la voluntat del Conseller de Salut, Boi Ruiz, de que l’Hospital Clínic cedís part de la seva activitat a IDS Sagrat Cor http://goo.gl/MR8UYF (que momentàniament ha estat aturat per una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya)  i un altre sobre la contractació l’any 2011 de l’ex director general de l’Hospital Clínic, Raimon Belenes, dos anys després de que el l’Hospital Clínic i IDS signessin una “aliança estratègica” que contempla l’intercanvi de professionals i pacients http://goo.gl/80T9Pj

Derivació de pacients cap a IDS Hospital General de Catalunya

L’informe de la Sindicatura de Comptes fa un relat sobre el conveni signat entre Parc Taulí i Capio Hospital General de Catalunya signat l’1 de març del 2011:

La Corporació va formalitzar un conveni de col·laboració assistencial amb el centre sanitari privat Capio Hospital General de Catalunya (CHGC) amb l’objectiu, entre d’altres, d’aconseguir una major oferta de serveis de llits de crítics (UCI) en l’àmbit territorial del Vallès.

D’acord amb el conveni, a fi que les dues unitats de crítics –la de l’Hospital de Sabadell i la de l’Hospital General de Catalunya– disposessin d’una única direcció del servei, la Corporació Parc Taulí va assumir, a través del director del Centre de Crítics de l’Hospital de Sabadell, la direcció de la Unitat de Crítics de CHGC.

D’altra banda, la Corporació es va comprometre a prestar el servei de crítics de l’Hospital General de Catalunya a través de la disposició a temps complet d’un facultatiu especialista en medicina intensiva amb experiència en gestió i coordinació, dedicat a la coordinació operativa d’aquesta col·laboració, i dos especialistes en medicina intensiva de la plantilla de l’Hospital de Sabadell (tres especialistes, a partir de l’addenda al conveni formalitzada el mes de juny del 2012).

Aquest Conveni d’1 de març de 2011 fins a l’1 de març del 2014, prorrogable per períodes d’un any, es fa sota la cobertura d’un conveni de 3 de novembre de 2003, entre el CatSalut, el Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEM) i l’Hospital General de Catalunya (HGC). Per situar-ho l’autoritza el darrer govern de Jordi Pujol i es signa poc dies abans de les eleccions que van donar lloc al primer govern d’esquerres (el mateix va passar amb concessions com les de les ITV que desprès tant han donat a parlar)

El Conveni entre Parc Taulí i IDS Hospital General de Catalunya va preparar-se quan la Directora general de Parc Taulí era Helena Ris Romeu, ho va ser fins el 18 de gener de 2011, data en la que va substituir al llavors nomenat conseller de Salut, Boi Ruiz, com a Directora general de la patronal d’hospitals privats de Catalunya (UCH) de la qual Capio-ADC n’és una de les veus més poderoses.

Com s’ha pogut constatar a la Comissió de Sanitat, un dels mals endèmics de la sanitat catalana en son les anomenades “portes giratòries” o l’endogàmia directiva, en la qual al cap d’uns anys bona part han estat passat del camp públic al privat o del privat al públic o han estat càrrecs de la patronal i desprès directius d’hospitals o la inversa. Aquest n’és un cas més.

Naturalment la Sindicatura no entra a valorar l’oportunitat o bondats sanitàries del Conveni, però permeteu-me dir que s’assembla molt a la “aliança estratègica” que contempla l’intercanvi de professionals i pacients, que abans veiem entre l’Hospital Clínic i la mateixa IDS-Capio.

Altres fonts del sector de la sanitat apunten que aquestes “aliances” són més aviat una “subvenció encoberta” de l’administració per la compra de material i aparell sanitaris que les empreses privades no poden amortitzar “només” amb el seus clients privats, així l’hospital privat s’assegura una facturació de l’administració pública (CatSalut) un nombre de pacients derivats de la sanitat pública s’asseguren una part d’ingressos fixes (en el cas del Consorci Sanitari de Terrassa el conveni fixa 700 a l’any).

Aquesta subvenció inclou el personal sanitari cedit per la Corporació Parc Taulí, que l’Hospital General de Catalunya només paga en una part. Per aquest motiu la pròpia Sindicatura ha d’advertir a Parc Taulí que ha de “vetllar per a què la contraprestació econòmica que paga CHGC compensi com a mínim el cost efectiu total que comporta per al CSPT la prestació dels serveis directius i assistencials”.

Helena Ris, directora general de la Unió,
la patronal sanitària 
En el cas de Parc Taulí i HGC el conveni estableix que l’Hospital General de Catalunya ha d’atendre els malalts crítics derivats del SEM que eventualment no hagin pogut ser atesos en els centres de la XHUP. La Sindicatura explica, però, que el Conveni fixa uns objectius mínims pels treballadors del Parc Taulí desplaçats a l’HGC i fixa una retribució variable de 15.000€ en funció dels pacients derivats a l’HGC.

Així funciona l’economia de mercat... subvencionada amb diners públics.

Contractes irregulars

D’acord amb l’Informe de la Sindicatura de Comptes els contractes laborals que la Corporació parc Taulí ha formalitzat amb els facultatius especialistes desplaçats a l’HGC no preveuen la prestació dels seus serveis en aquest centre sanitari, de manera que la jornada laboral que fan no figura degudament documentada en els seus contractes de treball.

Segueix: “Pel que fa al coordinador operatiu d’aquesta col·laboració assistencial, la dedicació del 100% de la seva jornada ordinària a l’Hospital General de Catalunya entra en contradicció amb el desenvolupament de les funcions del lloc de treball que té a l’Hospital Taulí, d’acord amb el seu contracte” i adverteix a la Corporació Parc Taulí que “Els contractes laborals del personal de l’Hospital de Sabadell que, d’acord amb aquest conveni, presta els seus serveis a l’Hospital General de Catalunya, haurien d’incorporar una clàusula annexa on es posés de manifest el fet que la persona pot prestar els seus serveis en aquell centre sanitari”, és a dir a l’HGC. Per la qual cosa podria donar-se un cas de prestamisme laboral prohibit a l’Estatut dels Treballadors.

Incompliment del règim d’incompatibilitats del personal de la Corporació

Un altre aspecte rellevant sobre la política de personal, de la qual la Sindicatura recull nombroses deficiències, n’és que entre els anys 2008-2011 Parc Taulí “entre cinquanta i vuitanta treballadors, depenent de l’any, exercien una segona activitat, pública o privada, sense que tinguessin amb la preceptiva autorització prèvia de compatibilitat”

La Sindicatura senyala que la majoria de casos es tracta d’activitats professionals en l’àmbit docent, en alguns casos els ingressos superaven el límit remuneracions màximes que s’estableix en la normativa d’incompatibilitats que en tot cas no s’aplicava en el Pac Taulí d’acord amb la normativa d’incompatibilitats d’aplicació.

Informe de la Sindicatura de Comptes:

Altres Articles relacionats:
Consorci Parc Taulí (Sabadell): 21M€ sense contracte a les multinacionals farmacèutiques
Les obres de la reforma de l’Hospital de Sabadell van augmentar en un 50,4%

dimecres, 13 de novembre de 2013

Les obres de reforma de l’Hospital de Sabadell es van incrementar en un 50,4%

La desviació en els pressupostos de construcció i reforma dels Hospitals i equipaments sanitaris públics ha estat una de les constants dels informes de la Sindicatura de Comptes com l’Hospital de Sant Pau, el Sant Joan de Reus o el Moisés Broggi, per només citar-ne alguns.
En la construcció i reforma de l’Hospital de Sabadell l’informe de la Sindicatura senyala noves i importants desviaments entre l’obra licitada i l’import liquidat.
Anem a pams:
La direcció de la Corporació Sanitària Parc Taulí, complex sanitari ubicat a Sabadell, anunciava en el seu butlletí de notícies corporatives de gener-març de 2006 http://www.tauli.cat/tauli/cat/lacorporacio/taulireport/Tauli_report_14.pdf l’adjudicació a l’empresa COPCISA i al gabinet d’arquitectes PSP Arquitectura de la reforma i ampliació de l’Hospital de Sabadell.  
La Directora General de Parc Taulí d’aleshores Helena Ris, avui en dia és la directora general de la Unió Catalana d’Hospitals (la patronal de la sanitat privada, càrrec en el que va substituir a l'actual conseller de sanitat Boi Ruiz) feia el següent editorial:
Com molts de vosaltres ja sabeu, el Consell de Govern de la Corporació va adjudicar a la constructora COPCISA, el passat 17 de febrer, les obres de construcció de l’ampliació de l’Hospital de Sabadell, que es materialitzaran en un nou edifici façana de més de 15.000 metres quadrats i en la reforma d’altres espais. S’ha donat, així, el darrer gran pas operatiu cap a la consecució de la transformació arquitectònica més important de la Corporació realitzada fins ara.
Els nous espais aportaran notables millores qualitatives, especialment als àmbits de Ginecologia i Obstetrícia i Neonatologia, i permetran millores assistencials, orientades principalment a la potenciació de l’activitat ambulatòria especialitzada - els hospitals de dia i els gabinets 200 professionals en els plans funcionals previs al projecte, com a garantia d’adequació a les necessitats actuals i futures.
Les obres, que s’iniciaran a principis del mes de maig i tenen un termini d’execució de 20 mesos, requeriran de la paciència i la complicitat de tothom. Les incomoditats que ens puguin generar, i que intentarem minimitzar al màxim, seran un pas inevitable de cara a la consecució d’un Taulí nou que ens il·lusiona. Sens dubte, un millor Taulí per a tots.
Quan Boi Ruiz i Roser Fernandez van ser nomenats conseller
de Salut i Secretaria General del Depatament van
 ser substituits en els seus càrrecs a UCH per
 Manel Jovells i Helena Ris   
En aquest article no entraré a valorar la millora de la qualitat sanitària que ha suposat l'ampliació de serveis, ni molt menys la segura vàlua dels professionals. Això no pot "tapar" que en la que constituïa una de les actuacions principals del conjunt hospitalari Parc Taulí, es va acabar al jutjats per diferències milionàries entre la Corporació Parc Taulí i la constructora i finalment amb un “pacte extrajudicial” entre el CatSalut i COPCISA amb  la mediació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Les obres de la segona fase que van començar el maig de 2006, no van durar 20 mesos, sinó 35, quasi tres anys i no van costar els 16.571.347,82€, sinó 24,5M€. És a dir, hi va haver-hi una desviació del 50,4%.
Seguint l’informe de la Sindicatura, el pressupost inicial de 16,5M€ es va incrementar per diverses modificacions, reformats i contractes complementaris en 3.634.704,53 €. (un 22% respecte del pressupost inicial) sense que l’informe  de Sindicatura n’especifiqui els motius.

L’empresa COPCISA va interposar un recurs contenciós-administratiu al jutjat contra la liquidació de la obra.
No deixa de ser inusual que una empresa constructora -que factura al voltant del 70% del seu negoci a les administracions públiques i especialment amb la Generalitat de la qual va arribar a ser la quarta empresa en adjudicacions a principis dels anys 2000- porti al seu principal client al jutjat.
Al web de COPCISA pot veure’s que té una especial incidència en el Vallès amb obres sanitàries al Consorci Sanitari de Terrassa, a la Mútua Terrassa o en obra civil com el Parc Empresarial de Sabadell (la nineta dels ulls de l’ex-alcalde Bustos), la urbanització del barri de Can Gambús totes elles obres de desenes de milions d’euros.
Sigui com sigui, el CatSalut, depenent del Departament de Salut, va intervenir en el litigi més per evitar l’acció del jutjat que no com a part implicada (doncs era al CatSalut qui finalment hauria de pagar la diferència) i va encarregar al Departament de Política Territorial (PTOP aleshores) una auditoria dels costos de la construcció i reforma de l’Hospital de Sabadell.
PTOP li ho va encarregar a l’empresa pública GISA i aquesta a una empresa d’enginyeria privada (de la qual desconeixem el nom i l’import dels treballs). No deixa de sorprendre que GISA hagués de subcontractar-ho, tenint en compte que aquesta era una de les seves finalitats com empresa.
L’empresa d’enginyeria va concloure que el tancament de les obres en 23.712.151,97€. D’aquesta xifra, 16.285.541,82 € corresponien a l’obra executada; 2.855.030,30€, a incidències aprovades per la Corporació, sobre les quals no hi havia discrepància entre les parts, i l’import restant,  4.571.579,86€ IVA inclòs.
És a dir una desviació de 7.426.610,16€ a la qual cal sumar-hi un contracte complementari per executar unes obres de reforma del bloc quirúrgic central, per 782.674,23€. En total 8.209.284,39€ i una desviació respecte a l’import d’adjudicació de 50,4%. Com es possible una desviació del 50% entre l’import de l’adjudicació i la liquidació de les obres. No en tenim ni mitja paraula a l’informe. Però si podem fer-nos algunes preguntes.
Quines ofertes haguessin fet les altres 18 empreses que es van presentar al concurs si haguessin sabut que les obres acabarien sent de més de 24M€? Perquè no es van aplicar l’article 149 de la Llei de Contractes del Sector Públic que preveu noves licitacions quan el pressupost es desvia més del 20% del previst? Una desviació del 50% es considera una alteració substancial del contracte? (1)
Si les obres han estat pagades pel CatSalut, amb els diners de totes i tots els catalans, les obres, les millores i la revalorització de l’immoble de l’Hospital, és a dir el patrimoni generat de qui és tenint en compte que de la Corporació en forma part a més de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Hospital i Casa de la Beneficència de Sabadell, UNNIM (ara BBVA) i Sabadell Mutual, Mutualitat de Previsió Social?
Van defensar correctament els directius del CatSalut “els diners de totes i tots”? Perquè no van deixar que fos un jutjat, mitjançant el seu peritatge, qui donés la raó a la Corporació Parc Taulí o a COPCISA? Perquè aquest interès en un pacte “extrajudicial” atípic? 

Quina valoració el Departament de Salut de tot plegat? La patronal de la sanitat privada UHP intuïm que va valorar com a excel·lent la gestió directiva, doncs la que era llavors directora general va substituir a Boi Ruiz al capdavant d'aquesta patronal quan va ser nomenat per Artur Mas conseller de salut. 
Ja amb el nou govern d’Artur Mas el CatSalut va “posar la directa”. L’informe de la Sindicatura aquí es més precís:
“Aquesta proposta de liquidació va ser tramesa pel CatSalut a la Corporació; en ella se li sol·licitava que fos tinguda en compte per poder arribar a un acord amb l’empresa i alhora comunicava que el CatSalut portaria a terme les actuacions adients per tal de finançar aquesta transacció”.
En la sessió del 13 de desembre del 2011 el Govern de la Generalitat –a proposta del Conseller de Salut Boi Ruiz- va aprovar el finançament addicional necessari, reconegut a càrrec del pressupost del CatSalut, per 4.571.579,86 €, expressament condicionat a l’acord transaccional amb el contractista de les obres.
Així en plenes retallades als Hospitals, als CAPS, als salaris dels professionals de la sanitat, el govern sí va es va comprometre amb càrrec als pressupostos dels exercicis 2012 i 2013 ha pagar es 4,5M€.
A l’informe de la Sindicatura podem llegir:
“El 21 de desembre del 2011, una setmana desprès de l’acord de Govern, la Corporació, el CatSalut i l’empresa contractista van subscriure un acord de transacció extrajudicial, en virtut del qual renunciaven a les seves respectives valoracions prèvies i punts de partida, i donaven per bona i definitiva la quantia determinada en l’acord, 4.571.579,86 €.
L’acord també posava fi als procediments contenciosos administratius iniciats i formalitzava el compromís de la Corporació de pagar a l’empresa la quantitat addicional acceptada per les parts de la manera següent: 3.119.151,59 € durant l’exercici 2012, i 1.452,428,26 € durant l’exercici 2013, subjectes a les aportacions prèvies del CatSalut, sense les quals l’empresa acceptava expressament la demora en els pagaments. L’acord també va suposar el desbloqueig de l’aval que l’empresa contractista havia dipositat en garantia de l’execució del contracte.”
El 21 de desembre del 2011 la Corporació, el CatSalut i l’empresa contractista van subscriure un acord de transacció extrajudicial, en virtut del qual renunciaven a les seves respectives valoracions prèvies i punts de partida, i donaven per bona i definitiva la quantia determinada en l’acord, 4.571.579,86 €.
L’acord també posava fi als procediments contenciosos administratius iniciats i formalitzava el compromís de la Corporació (via CatSalut) de pagar a l’empresa la quantitat addicional acceptada per les parts de la manera següent: 3.119.151,59 € durant l’exercici 2012, i 1.452,428,26 € durant l’exercici 2013
Qualsevol ciutadà té el dret a preguntar-se com és possible aquest manca de control en unes obres? Malauradament el referit Acord de Govern no és públic i res he pogut trobar sobre els motius de tant gran desvalisament.
Aquesta manca de transparència, d’espais opacs amb els diners públics són una constant en l’entorn del sistema de salut. L’opacitat és “còmplice” necessari de les de tantes irregularitats en la contractació i  en el desviament pressupostari de les obres. 
I més encara quan, en el cas de l'Hospital de Sabadell, es podria entendre que el Govern força a la Corporació del Parc Taulí ha subscriure un acord extrajudicial per unes obres que reconexia i per tant, el és adient hagués estat que un jutjat fos qui decidís i així esvair  ombres de dubte.
Però la cosa no acaba aquí...
Un sobrepreu del 114% en l’ampliació del contracte per a la redacció del projecte i la direcció de les obres
L’informe de la Sindicatura de Comptes assenyala també greus irregularitats en l’ampliació del contracte a l’empresa PSP Arquitectes a la qual es va contractar, l’any 2003,  els serveis de consultoria i assistència relativa a l’avantprojecte, projecte arquitectònic, estudi de detall, estudi de seguretat i salut, elaboració i tramitació de la llicència ambiental i direcció d’obres i instal·lacions per a l’ampliació de diferents edificis de la Corporació a un estudi professional d’arquitectura, per 1.213.773,09€ IVA inclòs.
El contracte va ser ampliat en dues ocasions: el mes de maig del 2006, fins a 2.151.520,00 €, i la segona, l’abril del 2010, per 441.010,27 €, fins a un total e 2.592.530,27€. En conjunt, aquestes ampliacions representen un increment del preu primitiu del contracte d’un 114%.
Aquesta segona es va aprovar sense el certificat previ d’existència de crèdit i sense requerir a l’adjudicatari el dipòsit de garantia complementària, i sense que estigués contractualment formalitzada.
La Sindicatura fa referència, però no diu quines observacions va fer Intervenció Adjunta per a la Seguretat Social l’any 2010, ni quines consideracions contenia l’informe jurídic de la Corporació perquè el Consell de Govern el 6 de juliol de 2010, decidís la resolució parcial del contracte amb PSP Arquitectura, amb un decrement dels serveis contractats per 112.398,00 €, corresponents a parts encara no executades ni en curs d’execució.
Va ser responsabilitat de PSP el descontrol en el desviament de la obra de reforma i ampliació de l’Hospital de Sabadell? Val a dir que aquest estudi d’arquitectura no és novell en el món de la sanitat. A la seva pàgina web apareixen multitud de projectes vinculats a l’àmbit sanitari amb projecte com la reforma de l’Hospital Clínic o la construcció de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Manresa.
La Sindicatura senyala també que la Corporació Parc Taulí va resoldre –a posteriori- els errors administratius comesos en la tramitació de l’expedient administratiu. Pel que fa a la resta del contracte, de 2.480.132,27€ la Corporació es va considerar que era impossible de resoldre i es, sobreentén, que es  va pagar doncs corresponia a obres ja projectades i executades i direccions facultatives d’obres en curs.
Seguirem... amb les relacions del Parc Taulí amb la sanitat privada (Capio Hospital General de Catalunya)

(1) Los errores materiales que pueda contener el proyecto o presupuesto elaborado por la Administración que afecten al presupuesto de la obra al menos en un 20 por 100.

Las modificaciones en el presupuesto, aunque fuesen sucesivas, que impliquen, aislada o conjuntamente, alteraciones del precio del contrato en el momento de aprobar la respectiva modificación, en más o en menos, en cuantía superior al 20 por 100 del precio primitivo del contrato, con exclusión del Impuesto sobre el Valor Añadido, o representen una alteración sustancial del proyecto inicial.


En relación con el último punto, se considerará alteración sustancial, entre otras, la modificación de los fines y características básicas del proyecto inicial, así como la sustitución de unidades que afecten, al menos, al 30 por 100 del precio primitivo del contrato, con exclusión del Impuesto sobre el Valor Añadido

+Info: Parc Taulí: 21M€ sense contracte cap les multinacionals farmacèutiques (1)

dimarts, 12 de novembre de 2013

Consorci Sanitari Parc Taulí (Sabadell): 21M€ sense contracte cap les multinacionals farmacèutiques (1)



Alguns han mostrat la seva alegria per les conclusions de la Comissió d’Investigació sobre les irregularitats en Sanitat, fruit d’un pacte entre CiU i PSC (amb la complicitat inestimable del PP). Les conclusions aprovades només feien una tènue pinzellada sobre les casos investigats negant-les de facto en un casos o fent recomanacions innòcues. De fet tiraven terra sobre les irregularitats que els mateixos informes de la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau havien assenyalat... i que el propi Parlament havia aprovat amb anterioritat per unanimitat i donaren peu a la creació de la Comissió.

Però la realitat és tossuda i els informes de la Sindicatura de Comptes segueixen mostrant irregularitats i males pràctiques en la contractació pública, en el transvasament de diners públics a empreses privades mitjançant adjudicacions directes i un descontrol en el control pressupostari i de l’execució de la despesa de milions d’euros. 
Un nou l’informe de la Sindicatura de Comptes, l’organisme del Parlament de Catalunya, l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya, corresponent a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 20/2013 dels anys 2008-2011, n'assenyala diverses: 

  • Debilitat en el control pressupostari 
  • Manca de procediments en el control de l'execució de la despesa farmacèutica 
  • Grans desviaments en les obres de l'Hospital de Sabadell 
  • En els procediments de contractació 
  • En la relació entre la Corporació Sanitària Parc Taulí i la corporació privada Capio Hospital General de Catalunya, especialment en la part de personal. 

Aquí teniu l'informe: 

Algunes dades sobre la Corporació Sanitària Parc Taulí

Està estructurada en cinc centres amb gestió descentralitzada: Hospital de Sabadell, Albada Centre Sociosanitari, Atenció Primària Parc Taulí, Salut Mental Parc Taulí i Atenció a la Dependència Parc Taulí. És el centre de referència de 395.1654 ciutadans de nou municipis 5 del Vallès Occidental Est. Compta amb un total de 498 llits d’aguts (452 corresponen a l’Hospital de Sabadell, i 46, a salut mental), i amb 255 llits sociosanitaris i compta amb 3.520 treballadors. És per tant un dels centres de referència de la sanitat catalana vinculat amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

El seu equip de govern en aquests anys era el següent: Pere Fonolleda Prats (President, nomenat per la Generalitat de Catalunya) Vicepresident: Manuel Bustos Garrido (Ajuntament de Sabadell) Conseller delegat: Juli de Nadal Caparà (Generalitat de Catalunya, del 31.1.2008 fins al 28.2.2011 que passa a ser conseller) Directora general: Helena Ris Romeu (fins a la sessió del 18.1.2011) Director general: Joan Antoni Gallego Lizana (a partir del 2.2.2011)

Els seus pressupostos han estat els següents: 210.029.606,17€ l’any 2008; 234.063.090,97€ l’any 2009; 242.378.204,84€ l’any 2010 i 216.121.126,19€ l’any 2011 (any que comencen les retallades en sanitat, un -10,6%).

Un clúster sanitari sense control pressupostari

Enumeraré algunes, no totes, les irregularitats i males pràctiques detectades per la Sindicatura de Comptes en el seu informe de fiscalització.

1.- No aplica el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya, aprovat que com a consorci participat majoritàriament per la Generalitat, li és d’aplicació.

2.- La Corporació no gestiona el pressupost durant l’exercici i, al final de l’exercici, elabora la Liquidació del pressupost transposant els imports del Compte de resultats de la comptabilitat financera, amb les conciliacions oportunes. Aquesta manca de gestió del pressupost va provocar que una part de les modificacions pressupostàries dels exercicis 2009, 2010 i 2011 fossin tramitades de forma anticipada a la seva aprovació. La Corporació no té un procediment per fer un seguiment de la despesa vinculada als contractes adjudicats.

3.- Adjudicació de subministraments. La Corporació Parc Taulí va contractar en el període 2008-2011 el total despesa compromesa per subministraments, subjecta a procediments de contractació fou de 164.199.910,69M€, la major part en despesa de fàrmacs. L’any 2008, el volum va ser de 39.996.325,33 €; l’any 2009 va ser de 38.769.952,88 €; l’any 2010 va ser de 43.448.657,25 €, i l’any 2011 va ser de 41.984.975,23 €.

De l’import abans esmentat, Parc Taulí va adquirir fàrmacs exclusius sota patent per un import 36.353.265,91€ IVA inclòs. La Sindicatura en fiscalitza un mostreig dels contractes i va considerar que hi havia una manca de concurrència no justificada en part dels concursos d’adquisició d’especialitats farmacèutiques úniques pel procediment negociat sense publicitat, sent en realitat adjudicacions directes a empreses multinacionals com: Astrazaneca Farmacéutica Spain, SA; Novartis Farmacéutica, SA; Gilead Sciences, SL; Schering Plough, SA; Roche Farma, SA; Sanofi Aventis, SA.

D’altra banda, un dels contractes de medicaments exclusius per un import de 17.305.792,30€ , va ser adjudicat sense l’autorització prèvia del Govern que requereix l’article 45 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres

Diferència entre el volum contractat i el realment
facturat: 21.732.051,98€
4.- Desviacions en la despesa dels fàrmacs exclusius.  La comparació entre els imports dels contractat i els imports del realment pagat (les despeses comptabilitzades en el període d’execució dels contractes) per als proveïdors més significatius del Parc Taulí, posa de manifest l’existència d’un excés de despesa respecte a la despesa contractada, per almenys 21,7 M €. 

Segons Parc Taulí es degut, bàsicament, al subministrament de fàrmacs exclusius. És a dir, la despesa total en fàrmacs exclusius ha estat de 58 milions d’euros, dels quals només 36,5M€ haurien estat contractats mitjançant algun tipus de concurs i la resta comprats directament. 

Aquí podem comprovar una de les conseqüències de la manca de procediments per fer un seguiment de la despesa vinculada als contractes adjudicats, per tant la manca de control durant anys al Parc Taulí, malgrat ser considerat un clúster d'excelència ... i es lícit preguntar-se qui en surt beneficiat d'aquesta manca de control. Com ha estat possible durant any rere any? Com han pogut fallar tant els mecanismes de control intern i externs de la Generalitat (que compta amb la majoria del Consell de Govern que és l'òrgan superior de la Corporació) i l'Ajuntament de Sabadell?

Seguirem...

Altres articles relacionats: La Comissió d'Investigació de Sanitat ha acabat sent una farsa
http://davidcompanyon.blogspot.com.es/2013/10/la-comissio-dinvestigacio-de-sanitat-ha.html

dissabte, 9 de novembre de 2013

Què substituirà les Bales de Goma?

Aquesta era la pregunta que tothom és feia a la Comissió de les Bales de Goma. Oficialment no hi ha resposta, malgrat s'havia d'aprovar les conclusions de la Comissió. 
La majoria CiU-ERC, amb els suport de Ciutadans, ha aprovat ajornar fins el maig de 2014 la seva prohibició, en un període de transició en el qual el cos de policia les substituirà per altres “eines robustes” de les quals res s’ha dit a la Comissió i les úniques informacions són les que arriben per la periodistes o per “radio makuto”. 

A la imatge que teniu al cantó en teniu una prova, aquesta és la imatge de la nova llançadora que circulava per la Comissió i que com podeu veure més abaix el Departament d'Interior ja hauria comprat per 56-024€ a 1.800€ el subfusell llançadora.
Les conclusions
Però anem a pams, perquè havia de servir al Comissió?. ICV i EUiA ens havíem fixat com a objectius principals:
1.- Que el cos de Mossos d’Esquadra deixés d’utilitzar bales de goma de forma immediata i incondicional
2.- Que el Parlament demani de manera solemne i de forma pública perdó a les víctimes per la utilització de les bales de goma i siguin rescabalades.
3.-  Cessament immediat del director de la policia, Manel Prat, doncs mantenir-lo en el càrrec és mantenir el model repressiu de policia.
Aquest eren les conclusions més rellevants que enteníem calia que fossin aprovades per la Comissió del Parlament que ha estat durant quatre mesos estudiant tant la utilització de les bales de goma com el model policial en esdeveniments de masses. "Naturalment" han estat rebutjades. CiU, ERC, PP, C's van votar contra demanar perdó a les víctimes i contra les conclusions de l'informe del Síndic de Greuges sobre l'ús de les bales de goma i model policial.
La seva prohibició –malgrat que diferida- ha estat, amb totes les lletres, una victòria de la mobilització que des de fa anys duen a terme entitats com Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, o la Comitè de Prevenció de la Tortura. Sense elles no hi hagués hagut ni Comissió, ni s’hagués aprovat la seva substitució.  Elles han vehiculat el rebuig social que ha anat creixent especialment arran de la darrera víctima la passada vaga general, Ester Quintana.
Rebuig social cap a una eina repressiva capaç de fer “ferides de guerra”, però també vers les versions oficials contínuament desmentides per testimonis i gravacions de ciutadans, que deixen al descobert com la defensa incondicional d’actuacions irregulars de la policia catalana es podria més bé qualificar de “protecció política” a la impunitat policial, una defensa que desprotegeix a la ciutadania de les eines de control sobre l’actuació policial i els possibles (i provats) abusos.
Abusos que reben, malauradament, empara política primer amb la invocació abusiva de la “presumpció d’innocència” i desprès sota la divisa imperativa de “defensar el cos”. Aquesta manca total d’autocrítica que s’ha copsat a la Comissió parlamentària és la que es practica en qualsevol cas conflictiu que apareix als mitjans.
Aquesta combinació d’abús en les funcions policials i impunitat i protecció des del poder ha anat fent créixer la desconfiança cada cop major de la societat i el cas de la mort del detingut al Raval (que no oblidem no és ni de bon tros la primera) o els maltractaments a comissaries (acreditats i jutjats) o la imputació constant de Mossos (amb la comissaria de Ciutat Vella encapçalant un trist top ten).
Un model policial pel control social
La Comissió que també estudiava els models policials en els esdeveniments de masses i camuflat rere el llenguatge “políticament correcte” ha ratificat un model policial basat en la repressió i el control social, en el que els moviments socials son percebuts com "enemics" a controlar i reprimir dins d'una societat que viu en múltiples conflictes. 
I tot model necessita un cap visible, el que encarna l’actual director general de la policia, Manel Prat. I  aquest model –a les antípodes d’un basat en la mediació i la prevenció social i policial- és capaç de fer d’esquirols armats com va succeir a la planta de Panrico o d’atacar al mateix Gandhi com va dir els responsable de la BRIMO respecte al desallotjament de Plaça Catalunya. 
Un model que avala i considera necessari disparar i ferit a manifestants per estar cremant pneumàtics en una vaga –a risc cert de causar ferides irreversibles- necessita “eines robustes”, més enllà de les porres, de la força o les salves, necessita ser  intimidatori a gran escala, aparèixer com contundent... això són les bales de goma... i les seves substitutes seran igual o més robustes, contundents i intimidatòries.
Interior ja ha comprat els nous fusells 
Aleshores han de ser substituïdes per unes altres “eines robustes” (aquesta és la terminologia emprada en la resolució aprovada) perquè els Mossos puguin seguir disparant projectils de precisió, un material de foam amb un recobriment viscoelàstic que permet impactar directament sobre les cames dels manifestants i els deixa immòbils durant uns minuts (malgrat ls seqüeles poden durar hores o dies) però que, a diferència de les bales de goma, no fan una trajectòria irregular i imprevisible.  
El periodista Toni Hervàs publicava aquesta noticia al seu bloc “Els passos perduts”: 
Ja fa mesos que el departament d’Interior ha posat fil a l’agulla per dotar-se d’una alternativa a les pilotes de goma. Durant dos anys s’han provat un subfusell, el GL06-LL, que llença una mena de pilota de golf partida per la meitat. Aquests projectils no reboten després del primer impacte. Aquestes armes estan fetes de polímer i només pesen dos quilos cadascuna. Cada llançador té un valor al mercat al voltant dels 1.800 euros. Es tracta d’una arma de 40 mil·límetres i destaca per la seva precisió.
Els llançadors GL06-LL que ja ha adquirit Interior, els últims 30 comprats fa 3 mesos, disparen uns projectils que semblen mitja pilota de golf enganxada a una base de plàstic i que no necessita cartutx per ser disparada. Quan l’arma escup el projectil, la baina, que és la part de plàstic inferior, queda dins del llançador mentre que l’altra part surt disparada. La punta està feta de ‘foam’, espuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat, el mateix material amb què es fabriquen els coixins que s’adapten a la forma del cos. .
Aquí està el detall de l’última compra. 30 subfusells per 56.000 euros.
Resolució d’adjudicació del contracte

Contracte : Contracte administratiu
Unitat promotora : Direcció General de la Policia
Tipus : Subministraments
Expedient :
IT-2013-121            Procediment : Negociat sense publicitat
Títol : subministrament 30 llançadors per al cos de Mossos d’Esquadra