Setmana intensa en relació a les polítiques de seguretat:
Conclusions dels grups parlamentaris envers a l’ús de les bales de goma, la
mort de J. A. Benítez al Raval desprès de ser detingut pels Mossos i la publicació
dels vídeos de la pallissa que va rebre a El País i la votació al Parlament
sobre el cessament del Director General de policia, Manel Prat que va ser
rebutjada amb els vots de CiU i ERC.
La Comissió d’Estudi sobre de les Bales de Goma tenia un
objectiu prioritari estudiar l’ús de les bales de gom. En primer lloc cal
reconèixer que la Comissió ha estat possible gràcies a la mobilització social d’entitats com Stop Bales de Goma o Ojo con tu Ojo,
però també pel rebuig social per les
reiterades persones ferides per les bales de goma, especialment arran de la
pèrdua de l’ull de l’Ester Quintana el 14 de novembre de 2012, durant la
darrera vaga general.
El conseller d’Interior ha hagut de sortir al pas i
anunciar que finalment “estan estudiant la retirada de les bales de goma del
material del cos de Mossos d’Esquadra”, sense posar data i desprès de
substituir-les per altres “eines robustes” a determinar: viscoelàstics,
mànegues d’aigua, etc..
| Ester Quintana |
Més enllà de quines “eines robustes” que decidirà emprar Interior,
el debat (el problema) de fons està en la concepció de la política de seguretat i ordre públic de CiU, on el centre de
gravetat bascula més cap a la repressió que cap a la garantia del dret a
manifestació, vaga... com a dret fonamental que el Mossos han de garantir. Com
a exemple en tenim un de recent: l’actuació
de la BRIMO per trencar la vaga dels treballadors de Panrico.
Conclusions d’ICV-EUiA
És en aquesta perspectiva que el grup parlamentari
d’ICV-EUiA ha fet les seves conclusions: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/260jbm00001_-_proposta_de_conclusio on més enllà de la prohibició de les
bales de goma “El Parlament insta al Govern a adoptar les mesures pertinents
per tal que el Cos de Mossos d’esquadra
deixi d’utilitzar bales de goma de forma immediata i sense excepcions,
assegurant així que aquestes quedin definitivament prohibides”. Proposem que el
Parlament demani “solemnement i de forma pública perdó a les víctimes de les bales de goma a Catalunya” i insti a “a
articular de forma immediata mecanismes d’assessorament, acompanyament i
reparació, inclosa l’econòmica” per a aquests afectats. Així mateix, el cessament del Director General de Policia,
Manel Prat.
A les conclusions és reconeix expressament la responsabilitat que ICV-EUiA ja va
assumir al Parlament “la responsabilitat que li pertoca per l’ús de bales de
goma” quan la coalició dirigia el departament d’Interior” en la qual la “valentia
política” que hi va haver per implantar les càmeres dins les comissaries, la
implantació del Codi Ètic... va mancar envers la prohibició de les bales de
goma, com en la càrrega per les protestes universitàries contra el Pla Bolonya (per
la qual va ser destituir el llavors director general de la Policia).
Les conclusions d'ICV-EUiA han
tingut especialment en compte les intervencions de Victòria Camps, Jaume Asens, Gemma Galdón o el cap de policia de Terrassa. En destaco els documents o intervencions
següents:
Recomanacions del Síndic de Greuges, en les quals a més
de l’anàlisi de les bales de goma com a projectils reclamava al Govern una
moratòria del seu ús: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/balesgoma_s__ndic
L’Informe de la doctora Estrella Fernàndez, de
l’Hospital Clínic. Us recomano especialment, malgrat la seva intervenció i
l’informe. La seva compareixença va provocar un tomb a la Comissió quan va
qualificar les conseqüències de l’impacte de les bales de goma com a “ferides de guerra”
(Vídeo) http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6757838&p_cp3=6760720
Les conclusions de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i
Denúncia de la Tortura, assenyalo aquest perquè té el valor de recollir les
recomanacions de diferents organismes internacionals.
Desenvolupament
de la Comissió
CiU, amb el suport d’ERC, juntament amb el PP per altres
raons, van voler “diluir” l’estudi de les bales de goma dins d’un estudi sobre
el ventalls d’altres instruments antiavalots i de la política del Departament
d’Interior en relació a mobilitzacions i protestes ciutadanes.
El govern que va voler utilitzar la Comissió per fer-ne
una caixa de ressonància cap als mitjans de comunicació, va cometre un error
estratègic: a la primera sessió el conseller Espadaler va anunciar que no només
no prohibirien les bales de goma, sinó que afegirien a “les eines robustes” a
utilitzar pels Mossos l’ús de canons d’aigua. Ho va fer sense esperar a que la
Comissió iniciés el seus treballs, ni escoltar als compareixents, ni atengués
les conclusions dels Grups. Semblava un intent de dir: dóna igual que conclogui
la Comissió, això és el que farem.
Que ha passat perquè ara el propi govern anunciï en boca
del Conseller Espadaler que sí que estan estudiant la seva retirada del
material antiavalots?
Naturalment els informes i testimonis a la pròpia
Comissió, però també la constatació de l’ampli rebuig social a aquestes armes
que son imprevisibles i que en les relativament poques vegades que al llarg
dels darrers deu anys s’han emprat quasi sempre han acabat amb ferits, molts
d’ells greus i amb la pèrdua, com Ester Quintana, Nicola Tanno... de la visió d’un
ull. El que la doctora Estrella Fernàndez va catalogar com::“ferides de guerra”
El que serà més difícil de canviar són les justificacions
que des de l’àmbit polític del govern i dels comandaments policials es fa de la
seva utilització. Totes han tingut un comú denominador: el relat que ens han
dibuixat un país que pràcticament necessita un “estat de setge” fruit d’una
gestió de l’ordre públic de l’era Puig, caracteritzada per un enduriment de la
repressió i la confrontació amb els moviments socials que arriba a la
criminalització i amb dispositius “ad hoc” “anirem fins els límits de la llei i
una mica més”, continues referències, ben aplaudides entusiàsticament pel PP,
als “grups violents”, vinculant com un “mantra” manifestacions amb violència,
vaga general amb violència, violència amb grups revolucionaris, etc...
Un altre motiu del canvi de la conselleria ha estat que
en transcurs de la Comissió hem viscut les continues
contradiccions de les versions oficials continuadament desmentides per les
imatges gravades, especialment en el cas Ester Quintana, però també del
detingut mort al Raval.
De la boca dels responsables policials no va sortir cap autocrítica
sobre les actuacions de la BRIMO, cap “compassió” per les víctimes tractades
com “dany col·lateral” de l’ordre públic.
Cap autocrítica a les actuacions
policials en el desallotjament de Plaça Catalunya contra manifestants pacífics,
del dispositiu al voltant del Parlament, dels dispositius en les vagues
generals... Aquí teniu l’únic informe de la Direcció General de Policia lliurat
a la Comissió sobre les bales de goma... tres dies abans de que els Grups
parlamentaris haguessin de lliurar les seves conclusions.
Com veureu justifiquen la repressió durant la vaga
general del 29 de març de 2012 afirmant que són els “incidents més greus des de
la Segona República”, la qual cosa mostra no només una infàmia respecte a la
memòria històrica del que ha estat la dictadura franquista. http://issuu.com/davidcompanyon/docs/informe_relatiu_a_l___s_de_pilotes_
De la boca dels responsables sindicals del cos de Mossos
d’Esquadra (http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6667396&p_cp3=6679966) només
va aparèixer un corporativisme tancat i d’enfrontament social entre el paper de
la BRIMO i els ARRO dins d’una societat convulsa, enmig d’una greu crisi
social, de lluites contra les retallades, els acomiadaments... lluny del paper
que ha de tenir una policia democràtica.
Altres enllaços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada