dimarts, 22 d’octubre de 2013

La Comissió d'Investigació de Sanitat ha acabat sent una farsa

Ramon Bagó a la Comissió d'investigació (foto El País)
Avui ha acabat els seus treballs la Comissió del Parlament que ha investigat les irregularitats a la sanitat catalana. Els anomenats casos Raimon Bagó i el Grup SHERS, el Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC), el Consorci Sanitari Mareme-La Selva i el “cas Crespo”, el grup INNOVA i l’Ajuntament de Reus i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. S’han votat les conclusions de que cada grup parlamentari ha presentat. 



Un primer balanç d’aquesta Comissió es que no ha estat una Comissió d’Investigació, que ha estat desnaturalitzada de tal manera que s’ha convertit en una farsa, segons el diccionari: “Cosa fingida que es pretén de fer passar com a verdadera”. No se m’acudeix altra qualificatiu per descriure, desprès de tantes hores escoltant les compareixences i tantes hores llegint la documentació, com ha acabat aquesta Comissió i és una manera de catalogar com els “partits del règim” han escrit una altra pàgina del llibre del cretinisme parlamentari 


El vetos de CiU i PSC 

Dic farsa perquè des d’un primer moment quan CiU i PSC van acordar excloure, millor dit vetar, una llarga llista de compareixents que els hi poguessin ser incòmodes. Van ser rebutjats comitès d’empresa, sindicats, periodistes, els editors de la revista Cafèambllet, experts... Les exclusions pactades entre els grups de CiU i del PSC han impedit escoltar les versions de persones, han volgut ofegar la veu d’aquells que havien investigat amb anterioritat alguns dels fets en qüestió i tenien visions diferents sobre alguns dels temes objecte de la comissió, així com representants dels treballadors i les treballadores d’alguns dels hospitals que apareixien en els casos investigats que podien oferir versions diferents que les dels seus directius. 

En una intervenció a la Comissió
Una altre exemple han estat les maratonianes sessions de fins a 14 hores on els compareixents, que eren les persones objecte d’investigació parlamentària, han pogut parlar sense límits de temps i han fet servir la seva intervenció com un altaveu per justificar la seva suposada innocència, mentre els diputats i diputades teniem cinc minuts, estrictament contats, per preguntar independentment que el compareixent hagués entès la pregunta (és a dir, és fes l’orni) o directament contestés una altra cosa. Conclusió: només s’ha permès escoltar la “versió oficial”.

Finalment la documentació lliurada als diputats ha arribat en molts casos desprès que els compareixents anessin a la Comissió. Inaudit. 

Paradoxes de les conclusions 

Aquí teniu les conclusions i recomanacions que hem elaborat, juntament amb diferents companys i companyes de l'àmbit de la sanitat,  des del Grup parlamentari d’ICV-EUiA http://issuu.com/davidcompanyon/docs/propostes_de_conclusions_icv-euia.d

En un resum ràpid podríem dir que les conclusions s’han dividit en dos blocs: els grups (ERC, ICV-EUiA, C’s i CUP) que han expressat conclusions sobre els casos objecte d’investigació parlamentària i els que (CiU, PSC, PP) no han pràcticament esmerçat cap línia sobre els casos. Perquè? Per no haver d’extreure
El director de l'Oficina Antifrau (foto El País)
cap responsabilitat de les irregularitats que ja havien estat detectades als informes de la Sindicatura de Comptes i aprovats en aquests mateix Parlament o l’Oficina Antifrau (us recomano llegir l’Informe de l’Oficina Antifrau relatiu al Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i el Grup SHERS http://issuu.com/davidcompanyon/docs/oficina_antifrau). 

Així CiU, PSC i PP han tombant totes les conclusions d’ICV-EUiA que havien incorporat dels informes que sobre les irregularitats havien efectuat tant l'Oficina Antifrau com la Sindicatura de Comptes. Per que quedi clar, han votat en contra de conclusions que ells mateixos havien votat a favor, repetides vegades, a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. 

ICV-EUiA ha constatat, a partir de l’estudi de la documentació, que hi ha hagut irregularitats administratives i contractuals, que els recursos públics s’han gestionat malament, que alguns directius han cobrat salaris desorbitats i que molts d’ells han gaudit de portes giratòries entre un sector públic i un de privat que massa sovint entraven en un conflicte d’interessos. Per aquest motiu lliurament les conclusions i la documentació a la Fiscalia Anticorrupció. 

Els editors de la revista CafèambLlet
L’aliança de CiU, PSC i PP ha estat una veritable conxorxa per mentre feien lloances “model de salut català” per en realitat tapar o difuminar les irregularitats o il·legalitats, la majoria d’elles ja investigades als Jutjats. Això sí, ens s'omplen la boca de recomanacions sobre les incompatibilitats, la transparència del sistema sanitari, etc. Quan el que estava en qüestió no era no si calen millors lleis, sinó si les que hi ha s’han complert o no, si el sistema de salut a Catalunya és vulnerable (no només per les retallades, no només pels intents de privatització...) sinó per pràctiques que com molt bé ha definit en Marc Vidal sobre els casos investigats “s'assemblen més, em temo, amb un model sicilià que no amb el model català”. 

La proposta de dimissió del conseller de Salut Boi Ruiz ha estat una de les conclusions que ICV-EUiA hem votat amb la CUP juntament amb la dels responsables d’aquest escàndols. Però aquesta proposta ha estat tombada gràcies als vots de CiU, ERC, PSC i PP. 

El document de conclusions final aprovat suposa un pas enrere i un descrèdit pel propi Parlament i no comptaran amb el suport d’ICV-EUiA. Si el primer dia es van buidar de contingut al Comissió d’Investigació, el darrer s’han aprovat unes conclusions que són una caricatura de la realitat.



2 comentaris:

  1. Tenemos los políticos que no s merecemos, a ver si la gente se acuerda de todo esto la próxima vez que se vaya a votar.YA ESTÁ BIEN DE CHORIZOS!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Els ciutadans i ciutadanes que hem seguit una mica tot el proces, ja sabiem que no arribariem enlloc. LA MAFIA SANITÀRIA DE CATALUNYA, durant 30 anys (amb la connivència dels partits polítics que han governat aquest pais) han pogut confeccionar una teranyina plena de corrupció, expoli dels diners publics amb total impunitat. Als ciutadans/es no ens enganyen i ara ja no volem oblidar. SABEM QUINS SON ELS RESPONSABLES I LLUITAREM PERQUE ALGUN DIA UNA JUSTICIA "INDEPENDENT" ELS FIQUI A LA PRESO I RETORNIN TOTS ELS DINERS QUE S'HAN ROBAT.

    ResponElimina