dijous, 31 d’octubre de 2013

121.191 signatures per la ILP de la Renda Garantida Ciutadana

La Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania ja ha lliurat les signatures perquè el Parlament de Catalunya debati la proposta de Llei. Es tracta d’un gran èxit doncs supera amb escreix les 50.000 signatures que s’exigeixen perquè una ILP sigui tramitada pel Parlament de Catalunya.
Com molt bé declaraven els portaveus de la Comissió Promotora: “Aquest èxit és el resultat d'un ampli i sostingut esforç de milers de persones que han col·laborat al llarg i ample de Catalunya”
Han estat més d’un centenar d'organitzacions, plataformes unitàries i entitats de caràcter cívic i social a Catalunya, assemblees contra l’atur, la majoria de sindicats i organitzacions polítiques amb representació parlamentària, el moviment veïnal, entitats de base cristianes... les que s’han mobilitzat sota la premissa “Rescatem les persones!”. També han estat molt importants les mocions de suport aprovades a 38 ajuntaments, entre ells, de les grans ciutats de Catalunya.
Però només s’ha cobert una etapa, una primera etapa. Ara cal guanyar al Parlament i que aquesta proposta de Llei que, recordem-ho, el que fa es desenvolupar l’ Estatut de Catalunya, que en el seu article 24.3., estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’ una vida digna, d’ acord amb les condicions que legalment s’ estableixen”. D’acord amb l’ article 37. 3. de l’ Estatut d’ Autonomia, aquest dret de l’ àmbit dels serveis socials cal que sigui regulat per mitjà d’ una llei del Parlament de Catalunya.

Recollida signatures
Per tant les 121.191 ciutadanes i ciutadans que han signat aquesta ILP ho han fet recolzant aquesta proposta de llei http://issuu.com/davidcompanyon/docs/rgc i ara els diferents grups parlamentaris hauran de debatre-la, fer-hi esmenes i aprovar-la o rebutjar-la.

La Renda Garantida de Ciutadania regulada a la proposició de Llei és una prestació
econòmica de caràcter periòdic, que es caracteritza com un dret subjectiu, de caràcter
individual, però a la qual es pot accedir atesos els ingressos econòmics del nucli familiar o de convivència, i de caràcter suplementari de tot tipus d’ ingressos econòmics, ja sigui salari o qualsevol tipus de prestació o ajut. El dret subjectiu a la Renda Garantida de Ciutadania no està condicionat a l’obligació de participar en cap tipus d’ activitat d’ inserció laboral o social, i, en cap cas, es pot condicionar a raons de caràcter pressupostari.

El compromís d’ICV-EUiA ha estat des del primer dia al carrer i les entitats recollint també les signatures i ara al Parlament farem el possible perquè la llei no “s’entretingui” pels passadissos de la burocràcia parlamentària.

Esperem que la resta de Grups vegin com nosaltres la urgència de debatre aquesta llei atesa la situació d’emergència social en la moltes i molts catalans es troben, tal i com senyala l’informe del Síndic de Greuges sobre la pobresa “El risc de pobresa a Catalunya afecta el 23,7% dels infants menors de 16 anys i el context actual de crisi econòmica exposa aquest col·lectiu d’edat a una situació d’especial vulnerabilitat a l’hora de fer efectius, en igualtat d’oportunitats, alguns drets bàsics, com ara el dret a un nivell de vida adequat, a l’educació o a la salut”

El govern de CiU va oposar-se en primera instància a que la Mesa del Parlament acceptés a tràmit la ILP de la Renda Garantida Ciutadana, al·legaven des del govern que condicionava les decisions pressupostàries del Govern (!). I tant! Per això és fa aquesta ILP, perquè el Govern destini els recursos necessaris a les persones més vulnerables socialment, complint de pas allò que disposa l’Estatut.

Va haver de ser un informe dels Serveis jurídics del Parlament els que recolzessin als qui estaven a favor de la seva tramitació. (L’informe http://issuu.com/davidcompanyon/docs/informe_ilp_renda_garantida0001)

Aquestes 121.191 signatures mostren un alt grau de mobilització ciutadana pels drets socials. Suports que segur seguirà sumant aquesta ILP i fent augmentar el grau de conscienciació de la necessitat de rescatar a les persones, abans que els bancs, que el pagament d’un deute il·legítim que han convertit en una càrrega insuportable per la majoria de la població.

Aquest és un primer pas, es debatrà el projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania, veure’m quina és la posició de CiU, però també d’ERC i del PP. Doncs el govern voldrà recolzar-se en un d’aquest dos grups per fer inviable la proposta de llei... llevat que la mobilització social faci que CiU hagi de rectificar l’informe inicial de govern.

I si tomben la ILP, caldrà tornar-hi i potser sotmetre a consulta ciutadana la ILP. 

Volem decidir-ho tot!!

Document
Memòria justificativa de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

La pobresa a Catalunya ha anat augmentant els darrers anys fins al punt que un de cada
cinc catalans disposen de rendes inferiors al llindar de la pobresa.

La crisi econòmica i la destrucció d’ocupació ha accelerat la manca d’ingressos. Els nivells
històrics d’atur (més de 857.000 persones segons l’Enquesta de Població Activa a finals de l’any 2012) estan provocant que 225.000 llars a Catalunya l’any 2012 tinguessin a tots els
seus actius a l’atur, i que a més de 90.000 llars a Catalunya no tinguessin perceptors d’ingressos.

La persistència de l’atur posa en perill la protecció econòmica de les persones sense feina
per esgotament de les prestacions i subsidis per atur, casi el 25% del total d’aturats ho està des de fa més d’un any i més del 25% (184.200 persones) fa més de dos any que no treballa. 466.000 persones (el 63,5% del total d’aturats) no percep cap prestació o subsidi per atur, i les previsions del Servei d’ Ocupació de Catalunya per l’ any 2013 incrementen fins a més del 70% les persones aturades que no cobraran cap tipus de prestació.

Tot això comporta que a finals de l’ any 2012, 2.200.000 catalans i catalanes (el 29,50% de
la població) estan en situació de pobresa o en risc de ser-hi, i, de forma especial, s’ ha de fer esment que aquesta gravíssima situació afecta de forma dramàtica a més de 280.000 nens i nenes, menors de 16 anys, que a finals de l’ any 2012, viuen per sota del llindar de la
pobresa.

També cal tenir present que l’ actual situació de crisi econòmica ha truncat l’encara recent
tendència a la incorporació de la dona al treball i ha tornat a fer evident la seva vulnerabilitat tant en relació al treball com pel que fa a les prestacions socials que percep.
Les dones han perdut el treball en major mesura que els homes, continuen sent les que
tenen la immensa majoria dels contractes a temps parcial, i les que cobren els salaris i les
pensions públiques més baixes. Les dones estan, en definitiva, més exposades a ser víctimes de les situacions de pobresa que els homes, com ha quedat evidenciat pel fet que estan sobre representades entre les persones beneficiàries del PIRMI i dels complements a mínims.

L’atur entre els joves, que duplica la taxa d’atur del total de la població, no permet la seva
emancipació. L ’aixopluc familiar del qual disposen apaivaga les conseqüències d’extrema
pobresa a les quals es veurien abocats molts joves, però al mateix temps suposen una
sobrecàrrega per a les economies familiars, moltes d’elles ofegades per la reducció o manca d’ingressos.



divendres, 25 d’octubre de 2013

Prohibició immediata de les Bales de Goma, reparació a les víctimes


Setmana intensa en relació a les polítiques de seguretat: Conclusions dels grups parlamentaris envers a l’ús de les bales de goma, la mort de J. A. Benítez al Raval desprès de ser detingut pels Mossos i la publicació dels vídeos de la pallissa que va rebre a El País i la votació al Parlament sobre el cessament del Director General de policia, Manel Prat que va ser rebutjada amb els vots de CiU i ERC.

La Comissió d’Estudi sobre de les Bales de Goma tenia un objectiu prioritari estudiar l’ús de les bales de gom. En primer lloc cal reconèixer que la Comissió ha estat possible gràcies a la mobilització social d’entitats com Stop Bales de Goma o Ojo con tu Ojo, però també pel rebuig social per les reiterades persones ferides per les bales de goma, especialment arran de la pèrdua de l’ull de l’Ester Quintana el 14 de novembre de 2012, durant la darrera vaga general.

El conseller d’Interior ha hagut de sortir al pas i anunciar que finalment “estan estudiant la retirada de les bales de goma del material del cos de Mossos d’Esquadra”, sense posar data i desprès de substituir-les per altres “eines robustes” a determinar: viscoelàstics, mànegues d’aigua, etc..

Ester Quintana
Més enllà de quines “eines robustes” que decidirà emprar Interior, el debat (el problema) de fons està en la concepció de la política de seguretat i ordre públic de CiU, on el centre de gravetat bascula més cap a la repressió que cap a la garantia del dret a manifestació, vaga... com a dret fonamental que el Mossos han de garantir. Com a exemple en tenim un de recent: l’actuació de la BRIMO per trencar la vaga dels treballadors de Panrico.

Conclusions d’ICV-EUiA

És en aquesta perspectiva que el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha fet les seves conclusions: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/260jbm00001_-_proposta_de_conclusio on més enllà de la prohibició de les bales de goma “El Parlament insta al Govern a adoptar les mesures pertinents per tal que el Cos de Mossos d’esquadra deixi d’utilitzar bales de goma de forma immediata i sense excepcions, assegurant així que aquestes quedin definitivament prohibides”. Proposem que el Parlament demani “solemnement i de forma pública perdó a les víctimes de les bales de goma a Catalunya” i insti a “a articular de forma immediata mecanismes d’assessorament, acompanyament i reparació, inclosa l’econòmica” per a aquests afectats. Així mateix, el cessament del Director General de Policia, Manel Prat.

A les conclusions és reconeix expressament la responsabilitat que ICV-EUiA ja va assumir al Parlament “la responsabilitat que li pertoca per l’ús de bales de goma” quan la coalició dirigia el departament d’Interior” en la qual la “valentia política” que hi va haver per implantar les càmeres dins les comissaries, la implantació del Codi Ètic... va mancar envers la prohibició de les bales de goma, com en la càrrega per les protestes universitàries contra el Pla Bolonya (per la qual va ser destituir el llavors director general de la Policia).

Les conclusions d'ICV-EUiA han tingut especialment en compte les intervencions de Victòria Camps, Jaume Asens, Gemma Galdón o el cap de policia de Terrassa. En destaco els documents o intervencions següents:

Recomanacions del Síndic de Greuges, en les quals a més de l’anàlisi de les bales de goma com a projectils reclamava al Govern una moratòria del seu ús: http://issuu.com/davidcompanyon/docs/balesgoma_s__ndic

L’Informe de la doctora Estrella Fernàndez, de l’Hospital Clínic. Us recomano especialment, malgrat la seva intervenció i l’informe. La seva compareixença va provocar un tomb a la Comissió quan va qualificar les conseqüències de l’impacte de les bales de goma com a “ferides de guerra


Les conclusions de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, assenyalo aquest perquè té el valor de recollir les recomanacions de diferents organismes internacionals.

Desenvolupament de la Comissió

CiU, amb el suport d’ERC, juntament amb el PP per altres raons, van voler “diluir” l’estudi de les bales de goma dins d’un estudi sobre el ventalls d’altres instruments antiavalots i de la política del Departament d’Interior en relació a mobilitzacions i protestes ciutadanes.

El govern que va voler utilitzar la Comissió per fer-ne una caixa de ressonància cap als mitjans de comunicació, va cometre un error estratègic: a la primera sessió el conseller Espadaler va anunciar que no només no prohibirien les bales de goma, sinó que afegirien a “les eines robustes” a utilitzar pels Mossos l’ús de canons d’aigua. Ho va fer sense esperar a que la Comissió iniciés el seus treballs, ni escoltar als compareixents, ni atengués les conclusions dels Grups. Semblava un intent de dir: dóna igual que conclogui la Comissió, això és el que farem.

Que ha passat perquè ara el propi govern anunciï en boca del Conseller Espadaler que sí que estan estudiant la seva retirada del material antiavalots?

Naturalment els informes i testimonis a la pròpia Comissió, però també la constatació de l’ampli rebuig social a aquestes armes que son imprevisibles i que en les relativament poques vegades que al llarg dels darrers deu anys s’han emprat quasi sempre han acabat amb ferits, molts d’ells greus i amb la pèrdua, com Ester Quintana, Nicola Tanno... de la visió d’un ull. El que la doctora Estrella Fernàndez va catalogar com::“ferides de guerra”

El que serà més difícil de canviar són les justificacions que des de l’àmbit polític del govern i dels comandaments policials es fa de la seva utilització. Totes han tingut un comú denominador: el relat que ens han dibuixat un país que pràcticament necessita un “estat de setge” fruit d’una gestió de l’ordre públic de l’era Puig, caracteritzada per un enduriment de la repressió i la confrontació amb els moviments socials que arriba a la criminalització i amb dispositius “ad hoc” “anirem fins els límits de la llei i una mica més”, continues referències, ben aplaudides entusiàsticament pel PP, als “grups violents”, vinculant com un “mantra” manifestacions amb violència, vaga general amb violència, violència amb grups revolucionaris, etc...

Un altre motiu del canvi de la conselleria ha estat que en transcurs de la Comissió hem viscut les continues contradiccions de les versions oficials continuadament desmentides per les imatges gravades, especialment en el cas Ester Quintana, però també del detingut mort al Raval.

De la boca dels responsables policials no va sortir cap autocrítica sobre les actuacions de la BRIMO, cap “compassió” per les víctimes tractades com “dany col·lateral” de l’ordre públic. 

Cap autocrítica a les actuacions policials en el desallotjament de Plaça Catalunya contra manifestants pacífics, del dispositiu al voltant del Parlament, dels dispositius en les vagues generals... Aquí teniu l’únic informe de la Direcció General de Policia lliurat a la Comissió sobre les bales de goma... tres dies abans de que els Grups parlamentaris haguessin de lliurar les seves conclusions.

Com veureu justifiquen la repressió durant la vaga general del 29 de març de 2012 afirmant que són els “incidents més greus des de la Segona República”, la qual cosa mostra no només una infàmia respecte a la memòria històrica del que ha estat la dictadura franquista. http://issuu.com/davidcompanyon/docs/informe_relatiu_a_l___s_de_pilotes_

De la boca dels responsables sindicals del cos de Mossos d’Esquadra (http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6667396&p_cp3=6679966) només va aparèixer un corporativisme tancat i d’enfrontament social entre el paper de la BRIMO i els ARRO dins d’una societat convulsa, enmig d’una greu crisi social, de lluites contra les retallades, els acomiadaments... lluny del paper que ha de tenir una policia democràtica. 

Altres enllaços




dimecres, 23 d’octubre de 2013

Conseller Espadaler, el silenci oficial empara la impunitat

Manifestació al Raval per la mort de J. A. Benítez
La setmana passada centenars de veïns del Raval, juntament amb organitzacionsde la comunitat gai i de drets civils i humans van recórrer els carrers delbarri barceloní per protestar i exigir responsabilitats per la mort de J.A. Benítez quan era detingut per Mossos de la comissaria de Ciutat Vella.


A l'ombra de dubte sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra al barri del Raval, massa vegades involucrats en actuacions polèmiques, detencions com la del periodista Bertran Cazorla, actuacions vinculades més a la repressió indiscriminadaque al manteniment de l’ordre públic com l’actuació el dia de l’orgull gai a bar Bata de Guatiné... ara s’hi afegeix la mort d’un detingut aquesta setmana al carrer L’Aurora desprès d’una baralla al carrer. Els fets com quasi bé sempre estan en mans del jutjat que ha d’escatir què va passar. 

Com tantes vegades, masses vegades, la versió oficial coincideix ben poc amb allò que els detinguts o els testimonis relaten. Massa vegades les versions oficial, com en el cas Ester Quintana han estat canviades desprès de que els afectats presentessin proves que les desmentien.


Això ha tornat a passar en la mort que abans esmentava, la versió dels Mossos i la recollida pels mitjans dels veïns que van presenciar els incidents són molt contradictòriesen la mort de en la mort de J. A. Benítez, detingut i per tant sota custodia dels Mossos. El País, en la seva edició de Catalunya, publica dos vídeos (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/22/catalunya/1382470272_155349.html) que desmenteixen la versió del cos de Mossos d'Esquadra.

Cal una condemna pública i oficial del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, pel tracte inhumà i degradant que els Mossos van donar a J. A. Benítez, independentment de les circumstàncies de la seva mort i apartar els vuit Mossos citats pel Jutjat de les seves funcions, mentre la investigació judicial o interna no conclogui.

Aquestes actuacions policials no són compatibles amb els drets humans i una cosa és la presumpció d'innocència i una altra és el silenci oficial que pot semblar que emparen la impunitat i actuacions que poden ser catalogades de delictives, intolerables quan provenen dels qui tenen el "monopoli de la violència".

Naturalment que el detingut acabés mort té unes conseqüències dramàtiques i més si creuem el resultat de l’autòpsia i els vídeos publicats per El País. L’autòpsia diu que va morir degut “múltiples traumatismes sobre la regió cranio-facial”. Així conclou l'autòpsia,“múltiples traumatismes sobre la regió cranio-facial”, així com segons l’examen forense, "tenia trencats una dent, un pòmul, el nas i una cella,, presentava ferides als llavis, un cop al cap i la part frontal dreta de la cara, una fractura del metacarpià dret, lesions als braços, les cames, genolls i la zona lumbar". Vaja, que va rebre una pallissa i les imatges són eloqüents. 

El cos de Mossos assegura que l'home va perdre el coneixement després de serimmobilitzatpels agents -perquè estava sent violent i els havia agredit- o si, per contra, tenen raó alguns dels veïns presents durant els fets, que sostenen que el Mossos desprès de demanar la documentació a la víctima, al no tenir-la i voler marxar, fou colpejat per un agent i després un grup de mossos se li va llençar al damunt i li va pegar fins que va perdre el coneixement, deixant una inquietant ombra de brutalitat policial. 

Aquí podeu escoltar el relat d’un veí gravat per l’agència pública de notícies ACN: 


En tot cas la víctima després d'intents de reanimació pel servei d’emergències, va morir a l'Hospital Clínic. 

Diversos grups (ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) hem exigit que la investigacióoberta per la conselleria d’Interior sigui ràpida i transparent. Aquí teniu les preguntes que des del Grup d’ICV-EUiA hem fet al Parlament. 

1. En quines circumstàncies es va produir la mort d’una persona la nit del 7 d’octubre al carrer de l’Aurora, a Ciutat Vella, de Barcelona?


2. Quines investigacions ha obert el Departament d’Interior i quin ha estat el seu resultat davant testimonis que afirmen que l’home mort havia estat apallissat per agents dels Mossos d’esquadra?

3. Com valora el Departament d’Interior la repetició d’actuacions polèmiques derivades de l’actuació de la Comissaria de Mossos d’esquadra del Raval?

Aquest darrer punt és clau atès que la Comissaria de Ciutat Vella està repetidamentenvolta en actuacions polèmiques i no pot ser una “excusa” que el Raval és un barri conflictiu. En aquest sentit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ​​a emès una declaració “Què està passant al Raval?” i que us reprodueixo a sota i que té l’interès de reflexionar sobre la utilització de la violència excessiva i la excessiva violència en les actuacions de la policia catalana al barri del Raval.



Declaració de la FAVB


Volem manifestar la nostra inquietud davant les circumstàncies que envolten la mort d’un veí del Raval, dissabte passat al vespre, després d’haver estat detingut per una dotació dels Mossos d’Esquadra al carrer de l’Aurora. Les primeres informacions policials parlen de “resistència a l’autoritat” i fins i tot “d’agressió a dos agents”, descartant en qualsevol cas que la seva actuació tingués cap relació de causalitat amb el decés d’aquest ciutadà, poc després, a l’hospital Clínic. Tanmateix, testimonis veïnals -que han arribat a formalitzar una denúncia pels fets- parlen d’una brutal pallissa per part de vuit agents, que haurien seguit colpejant el detingut un cop immobilitzat. Els testimonis afirmen, a més, que aquesta actuació no responia a cap actitud violenta, car la disputa de carrer arran de la qual foren requerits els Mossos ja s’havia acabat abans que arribessin els vehicles policials. 

Des de la FAVB exigim un aclariment diligent dels fets. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. Si es confirmessin les declaracions d’aquests testimonis, estaríem davant d’un cas excepcionalment greu de brutalitat policial. Molt ens temem, però, que calgués parlar aleshores de “la crònica d’una mort anunciada”. Ja fa temps que, de manera recurrent, apareixen notícies inquietants al voltant de la comissaria del carrer Nou de la Rambla. L’estiu passat, el conegut periodista Bertran Cazorla, la credibilitat del qual no ofereix cap dubte per a nosaltres, hi fou arbitràriament detingut i colpejat. Arran de la seva denúncia, van sortir a la llum d’altres casos similars d’abusos i maltractaments, tots ells referits a actuacions de la plantilla d’aquesta comissaria. 

Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Barcelona una prompta convocatòria del Consell de Seguretat Urbana en què el Departament d’Interior forneixi les explicacions pertinents a les entitats ciutadanes. Res no seria més perillós que un grup violent i descontrolat, emparat en una mena de fraternitat corporativa, s’enquistés en una comissaria i fes regnar, al barri que té assignat protegir, la seva particular concepció de “l’ordre”. Resulta imperatiu tallar de soca-rel derives d’aquest tipus, que fàcilment es tenyeixen de racisme o afavoreixen la corrupció. Si es verifiquen les pitjors temences a propòsit dels fets de dissabte, caldrà començar per remetre a la justícia els presumptes autors d’un crim veritablement odiós.


dimarts, 22 d’octubre de 2013

La Comissió d'Investigació de Sanitat ha acabat sent una farsa

Ramon Bagó a la Comissió d'investigació (foto El País)
Avui ha acabat els seus treballs la Comissió del Parlament que ha investigat les irregularitats a la sanitat catalana. Els anomenats casos Raimon Bagó i el Grup SHERS, el Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC), el Consorci Sanitari Mareme-La Selva i el “cas Crespo”, el grup INNOVA i l’Ajuntament de Reus i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. S’han votat les conclusions de que cada grup parlamentari ha presentat. 



Un primer balanç d’aquesta Comissió es que no ha estat una Comissió d’Investigació, que ha estat desnaturalitzada de tal manera que s’ha convertit en una farsa, segons el diccionari: “Cosa fingida que es pretén de fer passar com a verdadera”. No se m’acudeix altra qualificatiu per descriure, desprès de tantes hores escoltant les compareixences i tantes hores llegint la documentació, com ha acabat aquesta Comissió i és una manera de catalogar com els “partits del règim” han escrit una altra pàgina del llibre del cretinisme parlamentari 


El vetos de CiU i PSC 

Dic farsa perquè des d’un primer moment quan CiU i PSC van acordar excloure, millor dit vetar, una llarga llista de compareixents que els hi poguessin ser incòmodes. Van ser rebutjats comitès d’empresa, sindicats, periodistes, els editors de la revista Cafèambllet, experts... Les exclusions pactades entre els grups de CiU i del PSC han impedit escoltar les versions de persones, han volgut ofegar la veu d’aquells que havien investigat amb anterioritat alguns dels fets en qüestió i tenien visions diferents sobre alguns dels temes objecte de la comissió, així com representants dels treballadors i les treballadores d’alguns dels hospitals que apareixien en els casos investigats que podien oferir versions diferents que les dels seus directius. 

En una intervenció a la Comissió
Una altre exemple han estat les maratonianes sessions de fins a 14 hores on els compareixents, que eren les persones objecte d’investigació parlamentària, han pogut parlar sense límits de temps i han fet servir la seva intervenció com un altaveu per justificar la seva suposada innocència, mentre els diputats i diputades teniem cinc minuts, estrictament contats, per preguntar independentment que el compareixent hagués entès la pregunta (és a dir, és fes l’orni) o directament contestés una altra cosa. Conclusió: només s’ha permès escoltar la “versió oficial”.

Finalment la documentació lliurada als diputats ha arribat en molts casos desprès que els compareixents anessin a la Comissió. Inaudit. 

Paradoxes de les conclusions 

Aquí teniu les conclusions i recomanacions que hem elaborat, juntament amb diferents companys i companyes de l'àmbit de la sanitat,  des del Grup parlamentari d’ICV-EUiA http://issuu.com/davidcompanyon/docs/propostes_de_conclusions_icv-euia.d

En un resum ràpid podríem dir que les conclusions s’han dividit en dos blocs: els grups (ERC, ICV-EUiA, C’s i CUP) que han expressat conclusions sobre els casos objecte d’investigació parlamentària i els que (CiU, PSC, PP) no han pràcticament esmerçat cap línia sobre els casos. Perquè? Per no haver d’extreure
El director de l'Oficina Antifrau (foto El País)
cap responsabilitat de les irregularitats que ja havien estat detectades als informes de la Sindicatura de Comptes i aprovats en aquests mateix Parlament o l’Oficina Antifrau (us recomano llegir l’Informe de l’Oficina Antifrau relatiu al Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i el Grup SHERS http://issuu.com/davidcompanyon/docs/oficina_antifrau). 

Així CiU, PSC i PP han tombant totes les conclusions d’ICV-EUiA que havien incorporat dels informes que sobre les irregularitats havien efectuat tant l'Oficina Antifrau com la Sindicatura de Comptes. Per que quedi clar, han votat en contra de conclusions que ells mateixos havien votat a favor, repetides vegades, a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. 

ICV-EUiA ha constatat, a partir de l’estudi de la documentació, que hi ha hagut irregularitats administratives i contractuals, que els recursos públics s’han gestionat malament, que alguns directius han cobrat salaris desorbitats i que molts d’ells han gaudit de portes giratòries entre un sector públic i un de privat que massa sovint entraven en un conflicte d’interessos. Per aquest motiu lliurament les conclusions i la documentació a la Fiscalia Anticorrupció. 

Els editors de la revista CafèambLlet
L’aliança de CiU, PSC i PP ha estat una veritable conxorxa per mentre feien lloances “model de salut català” per en realitat tapar o difuminar les irregularitats o il·legalitats, la majoria d’elles ja investigades als Jutjats. Això sí, ens s'omplen la boca de recomanacions sobre les incompatibilitats, la transparència del sistema sanitari, etc. Quan el que estava en qüestió no era no si calen millors lleis, sinó si les que hi ha s’han complert o no, si el sistema de salut a Catalunya és vulnerable (no només per les retallades, no només pels intents de privatització...) sinó per pràctiques que com molt bé ha definit en Marc Vidal sobre els casos investigats “s'assemblen més, em temo, amb un model sicilià que no amb el model català”. 

La proposta de dimissió del conseller de Salut Boi Ruiz ha estat una de les conclusions que ICV-EUiA hem votat amb la CUP juntament amb la dels responsables d’aquest escàndols. Però aquesta proposta ha estat tombada gràcies als vots de CiU, ERC, PSC i PP. 

El document de conclusions final aprovat suposa un pas enrere i un descrèdit pel propi Parlament i no comptaran amb el suport d’ICV-EUiA. Si el primer dia es van buidar de contingut al Comissió d’Investigació, el darrer s’han aprovat unes conclusions que són una caricatura de la realitat.



dimecres, 16 d’octubre de 2013

Salt: una primera victòria PAH:1-SAREB:0

La crida de la PAH, de la seva "obra social" a defensar el bloc de Salt ha tingut una enorme repercussió. Si ahir es van aplegar més de 800 persones dormint al mateix bloc, aquest matí “ben dora, ben dora, ben dora” han arribat centenars més per aturar un desallotjament que, afortunadament per les 43 famílies que hi viuen, no s’ha produït.

Ha estat una altra “petita” victòria de la lluita col·lectiva de les desenes de PAH d’arreu de Catalunya i l’Estat, de les organitzacions socials, veïnals i polítiques que ha pres el Bloc de Salt com un símbol de la dignitat, la solidaritat i els drets socials que els govern del PP a Espanya i del CiU a Catalunya malmeten continuadament amb les seves polítiques .

A 2/4 de 9 del matí, en Pau Llonch llegia, davant tots el que erem concentrats al Bloc, la resolució del Tribunal de Drets Humans d’Estrasbourg el qual instava a la suspensió del desnonament de les 43 famílies i instava al Govern espanyol ha donar una solució per aquestes famílies i li dona un termini fins el dia 24 perquè expliqui al Tribunal quines accions ha fet per dotar-les d’habitatge. Hi ha una solució ben fàcil, que els habitatges del SAREB no es quedin buits, que compleixin la seva funció social que no es altra que la que hi visqui gent i per tant que aquestes famílies es puguin quedar pagant un lloguer social.

La Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, no pot quedar-se de braços creuats, no pot seguir fent com si el “problema” no anés amb ella. Ha pronunciar-se clarament i no amagar-se darrera de resolucions judicials que són clarament injustes per les persones més vulnerables, ha de jugar un paper actiu doncs té les competències en habitatge i pot emprar la Llei pel Dret a l’Habitatge per donar cobertura a les reivindicacions de les PAH. 

Les persones que viuen al Bloc de Salt són tant catalans com qualsevol (perquès és català qui viu o treballa a Catalunya) i no es mereixen un govern que dona preferència al dret a la propietat (encara que sigui per deixar buits els habitatges que són públics) per sobre del dret a l’habitatge.

Ara és l’hora. Amb les PAH ens seguirem mobilitzant com han fet avui desenes de bombers, mestres, trebalaldors, aturats, entitats i organitzacions, diputats i diputades, regidors... perquè això que semblava impossible sigui una realitat. SI ES POT!


Crònica de la lluita al Bloc Salt (del web d’EUIA http://euia.cat/pagina.php?idp=7309 )

David Companyon exigeix al govern de CiU que es posicioni clarament contra el desallotjament del bloc de Salt després de passar-hi la nit 

L'èxit de la mobilització, que ha aconseguit l'ajornament del desallotjament, demostra que “la unitat és possible i es construeix des de baix”, diu el diputat d’ICV-EUiA
‘Sí es pot!’: aquest clam que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha cobrat ple sentit a primera hora d’aquest matí a Salt. Al peu del bloc que, des de fa uns mesos, han omplert de vida diverses famílies que, expulsades de les seves cases, hi ha trobat aixopluc. 

Fins allà han acudit des d’aquest dimarts centenars d’activistes d’arreu per donar suport a l’ocupació enfront de l’amenaça d’un desallotjament que estava previst per aquest dimecres. Però, quan les persones que han fet nit al bloc es preparaven per resistir a aquest desallotjament, han arribat una notícia que ha desfermat l’alegria: el Tribunal Europeu de Drets Humans ha decretat el seu ajornament. 

“El bloc de Salt s’ha convertit en un símbol de la lluita pel dret a l’habitatge, per la dació en pagament i pel lloguer social”, ha constatat David Companyon. El diputat d’ICV-EUiA, un més dels centenars d’activistes que han dormit al bloc la nit passada, ha reclamat al Govern de la Generalitat que abandoni el seu “silenci còmplice” i es posicioni clarament en contra del desallotjament, i a ERC que no s’amagui rere el silenci de CiU. Però sobretot ha saludat l’èxit de la lluita des de baix: “avui és un dia feliç”, ha manifestat Companyon, que dimarts ja va escriure sobre el bloc de Salt al seu bloc

La resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ajorna el desallotjament fins el proper 29 d’octubre i exigeix a les autoritats que abans del proper dia 24 informin el tribunal sobre quines solucions pensen oferir a les famílies que ara mateix s’aixopluguen al bloc de Salt. 

La notícia ha arribat tot just quan els centenars d’activistes i afectats per la hipoteca que han acudit des d’arreu per defensar l’ocupació i han passat la nit al bloc es preparaven per fer front al desallotjament programat per aquest dimecres. Ho feien després d’una nit en què la solidaritat i la unitat han omplert l’edifici, des del pàrquing, que s’ha habilitat com a dormitori per allotjar la gent que ja no cabia als habitatges, fins a l’últim pis.

El diputat Companyon ha estat un més dels centenars d’activistes que hi ha passat la nit, concretament en una habitació del 4rt 3a, on ha dormit amb vuit persones més. Altres desenes d’adherits d’EUiA que també fan feina a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca dels seus municipis, per exemple a Terrassa, Rubí o Granollers, també han acudit a Salt amb altres activistes de les PAH de les seves ciutats i pobles.

La resolució del TEDH, “un cop” a una legislació que defensa més la propietat que la defensa dels ciutadans

Companyon ha defensat que cal “que aquests pisos compleixin la seva funció: aixoplugar algú, que és pel que fan aquests edificis”. En aquest sentit, el diputat, així com la resta d’electes d’ICV-EUiA i membres d’altres grups, ja va signar fa uns dies una carta adreçada al Govern que demanava aturar el desallotjament. Una missiva que l’executiu no va escoltar: aquest mateix dimarts el seu portaveu, Francesc Homs (CiU), es va negar a escoltar el clam al·legant que ells havien de complir ordres.

Ha hagut de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans qui ha ajornat aquest desallotjament. Companyon ha interpretat que la resolució del TEDH suposa “un cop molt dur” a una “llei espanyola que posa el dret a la propietat per davant del dret a l’habitatge, i això és una situació totalment injusta perquè ataca les persones més pobres”. “Aquesta resolució critica precisament aquests ordre de coses”, ha assenyalat.

I ha recordat que aquest “és el segon advertiment que rep l’Estat en relació a com la seva política està posant els interessos d’una minoria per sobre dels interessos d’una majoria; com no està garantint els drets de la ciutadania; i a com el poder judicial també és incapaç d’assegurar-ho malgrat tots els articles de la Constitució que consagren el dret a l’habitatge”. El TEDH ja va dictaminar que la legislació estatal era injusta arran del cas d’un home desallotjat a Martorell.

El bloc de Salt “ens mostra la Catalunya que volem”

Més enllà de la notícia d’aquest dimecres, l’experiència de Salt, ha afegit Companyon, demostra que “quan actuem junts, podem”. “Que el bloc sigui un símbol mostra que la unitat és possible i que es construeix des de baix; la gent té ganes i vol que treballem plegats”, ha constatat el diputat després de passar una nit parlant amb activistes de les PAH. I ha conclòs que aquesta experiència “ens mostra la Catalunya que volem; això també forma part del dret a decidir”.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Avui i demà defensem el #BlocSalt

El bloc ocupat per la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques a Salt (Gironès) i en el qual hi viuen 16 famílies, que hi van ser reallotjades per l’anomenada ”Obra Social” de la PAH, s’ha convertit en un símbol de la lluita per la dació en pagament, per l’habitatge social de lloguer i per una afirmació que moltes i molts compartim: rescatem les persones, abans que als bancs!

El bloc situat davant de l'hospital Santa Caterina, portava tres anys buit i era propietat del banc Mare Nostrum, una entitat “rescatada pel govern” i els seus actius immobiliaris van ser traspassats a l’anomenat “banc dolent”, la SAREB, dins de la reorganització del deute bancari. La SAREB és un organisme semi-públic creat amb fons públics i altres provinents d’entitats bancàries. 


El SAREB ha instat al desnonament de les famílies que hi viuen i el jutjat ha decretat per demà 16 d’octubre l'ordre de desallotjament de les 43 persones (incloent-hi el nens) que actualment han pogut refer la seva vida en aquest edifici. Des del primer moment l’ocupació del bloc va comptar amb un gran suport d’entitats i organitzacions socials i polítiques, entre altres EUiA i ICV de les comarques gironines, la majoria d’elles coordinades dins la Xarxa pels Drets Socials.

La PAH ha fet una crida a aturar el desnonament. Des de fa setmanes la PAH ha fet l’impossible perquè el jutjat o la pròpia SAREB desistissin dels desallotjament i regularitzessin en forma de lloguer social a les famílies que hi viuen i que en realitat són les que

estan fent realitat la “funció social” d’un habitatge, que no és altre que el d’aixoplugar persones. Per la SAREB està per sobre de tot el dret a la propietat i la forma d’exercir aquest dret no és fent un acord amb les famílies, sinó fent-les fora de que ja és casa seva.

El Bloc Salt és un símbol contra aquest capitalisme depredador que utilitza les lleis per fer créixer la injustícia que desenes i desenes de milers de famílies estan vivint en aquesta època de crisi, que només pot ser qualificada d’estafa a gran escala, en un país on hi ha centenars de milers d’habitatges buits.

Avui i demà defensarem el dret a una vida digna, defensarem el dret a l’habitatge, un dret bàsic sense el qual els altres drets humans simplement decauen. Avui i demà estarem a Salt, al bloc que encarna la dignitat de les persones per sobre dels interessos d’una minoria i d’un govern, tant el central que ha fet oïdes sordes i es renta les mans, com el català que serà qui portarà l’ordre de desnonament endavant. 

Avui i demà serem centenars els que defensarem el bloc de Salt, juntament amb totes les PAH de Catalunya i al cantó de bombers, mestres, treballadors, aturats, estarem diputats al Parlament i regidors, estarem al cantó de la nostra gent desobeint lleis que son injustes contra els més febles.












divendres, 11 d’octubre de 2013

Qui guanya descapitalitzant la UPC?

Aquesta setmana la Comissió del Parlament de la Sindicatura de Comptes ha vist diversos informes, entre ells el relatiu a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) dels any 2008, 2009 i 2010.

A l’informe de la Sindicatura es reflexa la greu, molt greu situació financera de la UPC, però només s'apunta quines són les causes d’aquesta descapitalització i tensions de tresoreria, en un període on a més s’assenyala que van augmentar el nombre d’alumnes i de graduats en els màsters que imparteix la UPC. Com sempre s’ha intentat crear un clima en el que la “solució” sigui un Pla d’Estabilització del qual els principals damnificats en són els docents i el personal de suport (PAS) i el tancament de línies de treball i investigació. Més de 600 professors i 175 interins amb estat acomiadats (el 15% de la plantilla) amb una veritable descapitalització de coneixement que ha de ser el bé més preuat en una Universitat. Però el que és més lamentable és que “l’estalvi” en capítol I d’aquests acomiadaments és de 3M€ anuals, que és el mateix que les empreses participades, mitjançant conveni,  deuen a la pròpia UPC.
Cal remarcar, en primer lloc, el canvi en l’estructura institucional de la UPC, la creació d’una xarxa de fundacions i empreses que en comptes de generar recursos cap a la UPC ens trobem amb tot el contrari, no paguen lloguers, el manteniment va a càrrec de la UPC, el cànon que paguen a la UPC (overheads) són dels més baixos d’Europa i per acabar d’adobar-ho hi ha descontrol sobre els seus pressupostos que mai no han estat aprovats en el Consell Social de la UPC com es preceptiu. (pàgina 122 de l’informe de la Sindicatura de Comptes 7/2013), la qual cosa contravé la LUC i els Estatuts de la pròpia UPC... sembla que amb el coneixement de tothom incloses les autoritats universitàries. Un Consell Social qu no només no compleix les seves funcions, sinò que és mostra incapaç de posar ordre en la disbauxa amb les targetes de crèdit amb les quals s’ha pagat menjars, viatges i hotels de luxe en caps de setmana (pàg. 95 de l’informe de la Sindicatura).
Ens trobem doncs davant el que s’anomena la corona UPC, Fundacions on hi són presents les grans empreses i multinacionals del país, a les quals la UPC els hi dona tot el valor de la seva marca i prestigi universitari... però que alhora de la veritat són una càrrega financera per la UPC i li impedeix “de facto” captar recursos. En realitat la nova arquitectura institucional, creada des del seu propi Consell Social i eminències d’ESADE –les mateixes que van ajudar a crear l’Institut Noos vinculat al gendre del Rei-, està descapitalitzant financerament la UPC.
Descapitalització a la que ha ajudat molt la pèssima gestió de la morositat d’empreses, que han conveniat amb la UPC,  amb 3M€ pendent de cobrament, el sorprenent és que en el 50% de les empreses deutores “els responsables dels projectes estan directament vinculats a les empreses deutores” (pàg. 95) . El que era abans una font de finançament ara genera un dèficit que a més la UPC ha de resoldre amb línies de crèdit i interessos per alleugerir les tensions de tresoreria.
Sens dubte el deute de la Generalitat amb el conjunt d'Universitats catalanes és el principal "forat negre" que arrosseguen i que ja s'ha convertit en estructural i agreujat per l'augment de les retallades pressupostàries (un 11% el 2013). Un deute que la pròpia Sindicatura de Comptes diu que és "incobrable". Que proposa el govern? Augment de les taxes, que deixarà milers d'alumnes fora de la Universitat.


Un dèficit que aboca a un canvi de model neoliberal de les universitats, avançat pel Pla Bolonya, en el qual les universitats ja no han d'estar presidides per l'interès general, pel dret a l'educació, per l'equitat en l'accés al coneixement i sostingudes pels recursos públics, sinò han de respondre a l'interès de les empreses i multinacionals i adscrites als seus interessos privats. 
En fi, un altre exemple de com en l’època de les vaques grasses tot era transferència de recursos públics cap aquestes empreses i fundacions que ho convertien en beneficis privats i com en l’època de crisis tot és socialitzar les pèrdues cap el conjunt de la societat posant en perill no només els llocs de treball i la tasca docent i investigadora, sinó la pròpia UPC, una Universitat estratègica pel territori i que genera un gran benefici social arreu.
Com sempre cal preguntar-se, qui hi guanya?
Documents:
Informe de la Sindicatura de Comptes relatiu a la UPC exercicis 2008, 2009, 2010 http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/07_13_ca.pdf
Intervencions sobre la UPC al Parlament:

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Què està passant al Raval?


A l'ombra de dubte sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra al barri del Raval, massa vegades involucrats en actuacions polèmiques, detencions com la del periodista Bertran Cazorla, actuacions vinculades més a la repressió indiscriminada que al manteniment de l’ordre públic com l’actuació el dia de l’orgull gai a bar Bata de Guatiné... ara s’hi afegeix la mort d’un detingut aquesta setmana al carrer L’Aurora desprès d’una baralla al carrer. Els fets com quasi bé sempre estan en mans del jutjat que ha d’escatir què va passar. Com tantes vegades, masses vegades, la versió oficial coincideix ben poc amb allò que els detinguts o els testimonis relaten. Massa vegades les versions oficial, com en el cas Ester Quintana han estat canviades desprès de que els afectats presentessin proves que les desmentien.

Això ha tornat a passar en la mort que abans esmentava, la versió dels Mossos i la recollida pels mitjans dels veïns que van presenciar els incidents són molt contradictòries. 

El cos de Mossos assegura que l'home va perdre el coneixement després de ser immobilitzat pels agents -perquè estava sent violent i els havia agredit- o si, per contra, tenen raó alguns dels veïns presents durant els fets, que sostenen que el Mossos desprès de demanar la documentació a la víctima, al no tenir-la i voler marxar, fou colpejat per un agent i després un grup de mossos se li va llençar al damunt i li va pegar fins que va perdre el coneixement, deixant una inquietant ombra de brutalitat policial.

Aquí podeu escoltar el relat d’un veí gravat per l’agència pública de notícies ACN: http://acn.cat/acn/727962/General/audio/mossos-agressio-baralla-detencio-mort-.html  o BTV http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/10/07/mor-un-home-al-clinic-despres-de-ser-reduit-pels-mossos-desquadra/

En tot cas la víctima després d'intents de reanimació pel servei d’emergències, va morir a l'Hospital Clínic. 

Diversos grups (ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) hem exigit que la investigació oberta per la conselleria d’Interior sigui ràpida i transparent. Aquí teniu les preguntes que des del Grup d’ICV-EUiA hem fet al Parlament.

1. En quines circumstàncies es va produir la mort d’una persona la nit del 7 d’octubre al carrer de l’Aurora, a Ciutat Vella, de Barcelona?

2. Quines investigacions ha obert el Departament d’Interior i quin ha estat el seu resultat davant testimonis que afirmen que l’home mort havia estat apallissat per agents dels Mossos d’esquadra?

3. Com valora el Departament d’Interior la repetició d’actuacions polèmiques derivades de l’actuació de la Comissaria de Mossos d’esquadra del Raval?

Aquest darrer punt és clau atès que la Comissaria de Ciutat Vella està repetidament envolta en actuacions polèmiques i no pot ser una “excusa” que el Raval és un barri conflictiu. En aquest sentit la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ​​a emès una declaració “Què està passant al Raval?” i que us reprodueixo a sota i que té l’interès de reflexionar sobre la utilització de la violència excessiva i la excessiva violència en les actuacions de la policia catalana al barri del Raval.

Declaració de la FAVB

Volem manifestar la nostra inquietud davant les circumstàncies que envolten la mort d’un veí del Raval, dissabte passat al vespre, després d’haver estat detingut per una dotació dels Mossos d’Esquadra al carrer de l’Aurora. Les primeres informacions policials parlen de “resistència a l’autoritat” i fins i tot “d’agressió a dos agents”, descartant en qualsevol cas que la seva actuació tingués cap relació de causalitat amb el decés d’aquest ciutadà, poc després, a l’hospital Clínic. Tanmateix, testimonis veïnals -que han arribat a formalitzar una denúncia pels fets- parlen d’una brutal pallissa per part de vuit agents, que haurien seguit colpejant el detingut un cop immobilitzat. Els testimonis afirmen, a més, que aquesta actuació no responia a cap actitud violenta, car la disputa de carrer arran de la qual foren requerits els Mossos ja s’havia acabat abans que arribessin els vehicles policials.

Des de la FAVB exigim un aclariment diligent dels fets. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. Si es confirmessin les declaracions d’aquests testimonis, estaríem davant d’un cas excepcionalment greu de brutalitat policial. Molt ens temem, però, que calgués parlar aleshores de “la crònica d’una mort anunciada”. Ja fa temps que, de manera recurrent, apareixen notícies inquietants al voltant de la comissaria del carrer Nou de la Rambla. L’estiu passat, el conegut periodista Bertran Cazorla, la credibilitat del qual no ofereix cap dubte per a nosaltres, hi fou arbitràriament detingut i colpejat. Arran de la seva denúncia, van sortir a la llum d’altres casos similars d’abusos i maltractaments, tots ells referits a actuacions de la plantilla d’aquesta comissaria.

Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Barcelona una prompta convocatòria del Consell de Seguretat Urbana en què el Departament d’Interior forneixi les explicacions pertinents a les entitats ciutadanes. Res no seria més perillós que un grup violent i descontrolat, emparat en una mena de fraternitat corporativa, s’enquistés en una comissaria i fes regnar, al barri que té assignat protegir, la seva particular concepció de “l’ordre”. Resulta imperatiu tallar de soca-rel derives d’aquest tipus, que fàcilment es tenyeixen de racisme o afavoreixen la corrupció. Si es verifiquen les pitjors temences a propòsit dels fets de dissabte, caldrà començar per remetre a la justícia els presumptes autors d’un crim veritablement odiós.