dimecres, 28 de desembre de 2011

Cal evitar el tancament del bar de La Sedeta!!


Increïblement aquests darrers dies de l’any al bar de La Sedeta hi ha preocupació: costa de creure, però és possible que el bar s’hagi de tancar temporalment.

Resulta que el termini per presentar ofertes per l’adjudicació de la concessió del bar no acaba fins el 31 de desembre... el mateix dia que acaba la concessió de l’actual adjudicatària: la Dolors que ja va comunicar fa mesos que iniciava un nou projecte personal i que no renovaria la concessió del bar.

Calia, doncs, fer una nova adjudicació i iniciar tots els tràmits administratius... però no s’ha fet amb prou previsió. Això implica que els tràmits de convocar la mesa d’adjudicació, notificacions, fiances, contractes, assegurances i demés, lògicament, no estigui a temps per fer el relleu del bar entre la Dolors i el nou/nova adjudicatari/a.

Ara, des del Districte, s’està buscant a tort i dret algú que pugui fer-se càrrec del bar mentre dura tot el procés administratiu, però es clar, no és gens fàcil trobar-ho a “cuita-correns”.

Si no se’n pot fer càrrec ningú, es possible que el bar del Centre Cívic hagi de tancar-se durant tot el temps que duri “la paperassa”, segurament uns dos mesos si no apareix cap entrebanc més.

Realment sobta la poca capacitat de previsió. Sembla que l’adjectiu “dels millors” cada vegada bé més gran.

Ha de ser dur per algú que ha dedicat cos i ànima a aixecar un bar no només com un negoci on guanyar-s’hi la vida, sinó com un projecte comunitari. La Dolors ha aconseguit del bar fer-hi un espai per on ha passat bona part de la gent que fa possible els projectes del Centre Cívic.

Ha estat l’ànima durant més de 10 anys d’aquest espai amable i acollidor que és el bar del Centre Cívic, per on setmanalment hi passen centenars de persones, punt de trobada per fer la partideta a les cartes o al dòmino, al billar o els escacs, espai per trobades i menjars populars...

Si La Sedeta és quelcom més que un Centre Cívic on es fan activitats, el seu bar és un dels espai vertebradors del barri: ampli, amb preus econòmics, amb bona llum, connexió wi-fi i com deia abans, tot adobat pel bon tracte i servei.

Ni el bar del Centre Cívic es mereix una “aturada tècnica” que pot fer que molts dels seus clients hagin de “buscar-se la vida” durant un bon temps; ni la Dolors és mereixia un comiat així desprès de tanta anys al capdavant del bar,; ni el nou/nova adjudicatari/a... que haurà de remuntar una situació que li vindrà sense haver fet res per merèixer-ho.

En fi.... Dolors et trobarem a faltar. Una abraçada ben gran!!

dimarts, 27 de desembre de 2011

Escola Univers: La regidora Fandos no porta bones notícies per Nadal

La notícia, cada cop més escampada, de que no s’iniciaran les obres de l’escola Univers de manera que permetin fer “el trànsit” dels nens i nenes que van començar en els barracons (mòduls) de la Plaça del Poble Romaní a la nova Escola Univers està deixant a tothom incrèdul. (Veure l’article de L’Independent http://bit.ly/tk1IOA)

L’educació va ser l’eix prioritari de l’anterior mandat a Gràcia, el salt va ser molt important, doncs veniem d’un dèficit gran en relació a la resta de Barcelona. Com diu l’editorial del setmanari gracienc: mèrit de tots i totes… però d’uns més que d’altres, com s’està veient ara.

L’escola Univers quan va ser programada ho fou perquè en tres anys estaria construïda la nova escola… sinó mai no s’haurien adjudicat les places pels nens de 3 anys, ni els pares i mares haguessin optat per dur-hi els seus fills.

Ja l’any passat el grup parlamentari de CiU, amb el recolzament del PP, va aprovar una esmena que permetia al govern no incloure la partida pressupostària per l’escola Univers. Una esmena que remetia a un informe sobre la seva “viabilitat”… sembla que al Parc de la Ciutadella ningú els ha informat que hi ha desenes de nens i nenes esperant i que no poden seguir el seu itinerari educatiu en aquest mòduls.

L’any 2009 el Districte de Gràcia va fer un importantíssim esforç per adquirir els terrenys de la benzinera del carrer Bailen on s’ha d’ubicar la futura escola. A més, degut a l’escassetat de sòl (i més encara de sòl públic) a Gràcia, el projecte comptava amb la possibilitat de fer-hi un pàrquing en el soterrani i una nova Escola Bressol. Ara tot això se’n pot anar en orris?

L’Ajuntament de Barcelona i l’alcalde Trias, el Districte i la Regidora reaccionen a temps o ens trobarem abocats a una situació indesitjada i indesitjable que tenen per principals víctimes els nens i nenes i els pares, el seu projecte escolar, posa en qüestió el model educatiu i el mapa i els itineraris escolars de la Vila i Camp d’en Grassot.

No és de rebut que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia facin de portaveus dels incompliments de la Generalitat, reunint-se amb les famílies per donar les males notícies. Haurien de posar-se al capdavant de la reivindicació dels pares i mares que volen allò que el govern de Catalunya els hi va prometre i és la seva responsabilitat i que no es altra cosa que una educació de qualitat i de proximitat a la xarxa pública.

Això és el que centenars de pares i mares de Gràcia van demanar en la concentració davant el Districte del passat 18 de novembre convocada per la Coordinadora d’AMPAS de Gràcia per reivindicar els equipaments escolar del Districte: Escola Univers, Institut Vallcarca, Escoles Bressol Jaen i Capolino…(vegeu el bloc http://senseescolabressol.blogspot.com)

Del contrari estan actuant, volgudament o no, d’emissaris de la xarxa concertada o privada, que al final vol dir més despesa pels pares i més benefici pels centres.

Com que la situació és insostenible i absurda alguns buscaran totes les maneres de fer creure que la culpa és dels “altres”. Quina culpa algú es pot demanar? Acabar amb el dèficit estructural d’escoles bressol? Dotar d’equipaments escolars al Districte per completar el mapa escolar? Posar l’educació en el centre de les prioritats? S’hi s’han de sacrificar partides del pressupost no poden ser aquelles que ens asseguren un accés igualitari i equitatiu a l’educació.

Com es pot sacrificar en l’altar dels pressupostos l’educació? Qui futur volem per Catalunya?

divendres, 23 de desembre de 2011

Massa interrogants sobre La Sedeta


Si en alguna cosa tothom coincideix és en la necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i amb ella, visualitzar-la com la Plaça Major del Camp d’en Grassot

Com reformar-la, amb quins usos, amb quina intensitat... era lògic que comportés un debat intens i a vegades contraposat. Però, insisteixo, un debat que partia d’un acord: la reforma i adequació d’aquest espai emblemàtic de la memòria industrial de Barcelona és del tot necessària.

Fa prop de tres anys el regidor del Districte, Guillem Espriu, va fer la proposta d’aprofitar la reforma de la plaça per fer el centre de Serveis Socials –i donar cobertura als 35.000 habitants del Camp d’en Grassot- en l’espai actualment ocupat per les grades. 

Val a dir que la proposta no estava consensuada i va provocar un rebuig generalitzat adobat amb un munt de rumors malintencionats.

Era necessari un debat comunitari es va poder canalitzar mitjançant un procés participatiu i amb les seves conclusions es va convocar un concurs d’idees al qual es van presentar desenes de propostes per part d’arquitectes: reforma de la plaça, del Casal de joves que hi ha sota les grades, dels accessos....

El mes de juny un jurat (integrat per entitats de Camp d’en Grassot i tècnics de l’Ajuntament) van escollir una proposta guanyadora a la qual se li havia d'encarregar el projecte executiu, lògicament amb les millores que fossin menester.

Han passat 6 mesos i no s’ha avançat res, la plaça segueix tenint un ús intensiu i el seu estat es malmet dia rere dia. Aquest mateix matí una senyora gran ha ensopegat amb una de les arrels que sobresurten del terra, afortunadament no s’ha fet res... però només ha estat qüestió de (bona) sort.

En el darrer Consell de Barri de Camp d’en Grassot-Gràcia Nova la regidora, Maite Fandos, va comunicar al veïnatge present que “volia tornar a mirar-se el projecte”; que “volia parlar-ho amb el Claret i les Teresianes”; que en la seva opinió “el projecte no aprofitava tot l’espai possible...que era partidària d’aprofitar més l’espai i construir-hi més” (ho va dir sense concretar el què). Va obrir un munt d’interrogants sense cap resposta.

Ho va justificar dient que ella es trobava gent pel carrer que li deia que no li agradava el projecte aprovat (jo em deia per mi: carai, i quina gent el coneix?) i que tenia tota la legitimitat per aportar-hi noves propostes.

Alguns dels veïns, especialment l’Àgata, una de les portaveus de la Plataforma que es va constituir per rebutjar la proposta del aleshores regidor Guillem Espriu, va demanar-li expressament si havia dit que la seva opinió era “augmentar la intensitat constructiva a La Sedeta, tot recordant-li que CiU havia estat en contra d’aquesta idea”. La regidora va contestar-li que era una idea que estava estudiant.

Andrés Encinas, de l’Associació d’Amics i Amigues de La Sedeta, va fer-li esment de la importància de “respectar” els acords del procés participatiu (val la pena recordar que aquesta Associació era més bé partidària de la proposta de fer un Centre de Serveis Socials) i sobretot, reclamant un calendari de la reforma de La Sedeta.

En el darrer plenari de Districte des del grup d’ICV-EUiA van demanar quan es començarien les obres de reforma. La resposta fou de deu segons: Encara no està fet el projecte executiu... val a dir que en 6 mesos ja el podrien tenir!  Es veu que el que era urgentíssim per a CiU a l’oposició ara ja o ho és. La regidora, una mica molesta per recordar-li el que havia dir al Consell de barri, va tornar a recolzar les seves opinions en la legitimitat de revisar el projecte.

Sense qüestionar cap legitimitat municipal, però amb la convicció de que la reforma de La Sedeta és necessària i urgent, torno a demanar: per quan el calendari d’obres? O esperarem a que algú es faci mal i aleshores tots a córrer?