dissabte, 5 de novembre de 2011

Adèu al Bar ELS PILONS

Aquesta setmana caminant per la Travessera a l'alçada del Torrent del Mariner -antic límit de la Vila de Gràcia amb el municipi de Sant Martí de Provençals, abans que tots dos fossin annexionats a Barcelona- em vaig trobar amb les màquines enderrocant el que era el Bar Els Pilons, antiga seu d'una de les colles més antigues de Sant Medir.

La sensació va ser de buidor, de nostàlgia...  feia anys que l'havien tancat i que la casa on vivien l'amo (sempre, sempre amable i atent) i el seu fill David... estava desocupada... però hi seguia sent amb el seu cartell i les parets que durant molts anys van estar pintades amb motius mariners. Els Pilons era conegut com "el port mariner de Gràcia" i lloc on vaig sentir les primeres havaneres: El meu avi, Quan jo tenia quatre anys, La bella Lola, Mare vull ser mariner... Cada any a la festa dels comerciants de Nova Travessera davant d'Els Pilons el so melangiós s'apropiava de tots nosaltres...

Per mi, per molts altres de la meva edat -ja rondant la cinquantena- Els Pilons era un dels llocs de trobada, d'encontre. Sabies que sempre et trobaries algú conegut, un company d'escola -jo vaig anar al Claret, que està just a la vorera d'enfront- o amic del carrer -en aquella època la vida, els jocs, els estius... els passaves al carrer i cada dia tenies l'oportunitat de conèixer algun noi o noia que alhora era conegut d'algú altri...-. Només us diré que a Els Pilons em vaig prendre la primera cervesa... que per cert segueix sense agradar-me gaire!!

D'aquella època pre-adolescent el meu món no era massa gran i podria dir-vos que en els dos extrems hi havia dos bars: Els Pilons a la Travessera de Gràcia i l'Argentina al carrer Marina amb pare Claret (bar que va canviar d'amos -el porten dos germans en Ramiro i l'Àngel- ja fa uns quants anys i que és un dels llocs més "cosmopolites" i acollidors, totalment recomanable!!).

A Els Pilons hi havia un munt de fotografies antigues penjades de com era el nostre petit barri. Eren tant sorprenents vistes trenta o quaranta anys desprès... La Travessera quasi sense cotxes, el cinema que hi havia a Sicília tocant a la Travessera, cinema on el meu pare em portava de petit i sempre em compraven una xocolatina de la que col·leccionava els cromos (com m'agradava fer col·leccions de tot!), les fàbriques de rajoles, de fustes...sí el meu petit barri era un barri amb moltes fàbriques i petits tallers d'artesans i gent menestral... penseu que ens portaven la llet de vaca a casa cada dia!!

El nostre petit barri que ningú (o quasi bé ningú) sabia que tenia nom: Camp d'en Grassot (vam descobrir-ho arran de les lluites per salvar La Sedeta de les màquines i que La Caixa en fes pisos -vaja vem "salvaguardar la memòria històrica i el patrimoni industrial de Gràcia"... sense saber-ho!!.. ara hi ha el bar del Centre Cívic, regentat per la Dolors i també és un lloc sensacional per passar-hi una estona i trobar-te mig món). Encara que jo vivia a Sardenya (aquell carrer que quan plovia es tornava marró com una riera...) just a la "frontera" entre Gràcia i el Baix Guinardó... també sense saber-ho!!

Quantes coses no sabíem per la ignorància del nostre passat imposada pel franquisme!!

En fi... tinc un atac de melangia i l'edat no perdona!!!


Declarat NUL el meu acomiadament d'INCASÒL


Benvolguts, benvolgudes
Vull donar-vos les gràcies a totes i tots els que meu trucat, escrit, abraçat, acompanyat i donat ànims. 

Heu estat la gent que s'indigna contra la injustícia i l'abús, gent que està en tots els colors de l'arc (naturalment molt més de les esquerres plurals, però fins i tot la consellera del PP a Gràcia i militants de CiU)... esperem que es compleixi la sentència i pugui simplement anar a treballar i que independentment de com un pensi, sigui o estimi, a cadascú se'l consideri pel seu treball i esforç.

JA TENIM SENTÈNCIA!!
la jutgessa del Jutjat Social 19 de Barcelona ha fallat:

“..ESTIMO la demanda interpuesta por D. DAVID COMPAÑON COSTA frente a INSTITUT CATALÀ DEL SÒL siendo parte el Ministerio Fiscal por DESPIDO NULO POR VULNERACIÓN DE DERECHOS FUNDAMENTALES O SUBSIDIARIAMENTE IMPROCEDENTE i...

Declaro la NULIDAD del despido de 22-03-2011 condeno a la demandada a que READMITA al demandante al puesto de trabajo que desempeñaba, con abono de los salarios desde que el despido se produjo hasta que la readmisión tenga lugar”

En fi la sentencia és llarga i es fonamenta en que l’acomiadament per part d’INCASÒL no va ser per causes econòmiques, ni organitzatives sinó que...

“...se despide a un trabajador con cargo directivo, vinculado primero a la empresa pública ADIGSA i tras veinte años de servicio se incorporó a INCASÒL, que milita activamente en un partido político de signo diverso al partido actualmente en el gobierno y a quién se ha puesto en cuestión públicamente en el ejercicio de su actividad política municipal con ataques hacia su persona por parte de destacados miembros de la coalición política gobernante...”

És la primera sentència  i segur que n’arribaran més que reconeixeran la nul·litat i improcendència d'altres acomiadaments per raons ideològiques i improcedents (resta de companys i companyes d’INCASÒL, de l’Agència de l’Habitatge (antiga ADIGSA), del Servei Meteorològic, de GISA, etc... ).

Vull donar-vos les gràcies de nou pel suport, ànims i carinyo que m’heu mostrat al llarg d’aquests mesos... creieu-me la solidaritat és el que dona força a la lluita pels drets laborals i de llibertat ideològica.

Ara comença una nova etapa, dilluns m’he de presentar al meu lloc de treball en compliment de la sentència... que és possible que sigui recorreguda i per tant... seguirem lluitant!!!